Debat amb David Minoves (ERC), Josep Pagès (Junts) i Jordi Graupera (Alhora). Universitat Pompeu Fabra, 3 de novembre de 2026. Transcripció automàtica. Josep Pagès (Junts): Bé, molt bona tarda. Primer de tot voldria agrair a la FNEC que ens hagi convidat als representants de tres partits independentistes a fer a fer un debat. La FNEC és una associació d'estudiants d'ambició nacionalista, d'ambició jo diria nacional, i a la que tinc l'orgull d'haver-ne format part almenys un parell o tres d'anys al principi dels meus estudis de dret a la Universitat Autònoma a la Universitat Autònoma de de Barcelona. Si bé he de he de dir que després vaig acabar formant part també del BEI i de l'Associació Catalana de Professionals, però bé, només dir que que és un orgull participar en aquest debat. També dir que s'ha citat a l'Heribert Barrera. L'Heribert Barrera, David, va ser secretari general, si no recordo malament, de la FNEC. Ho va ser, ho va ser. Per tant, jo crec que aquesta institució nacional, doncs, mereix el reconeixement i l'admiració per per tota la seva trajectòria històrica. En segon lloc, és, i ho comentava abans a a la presidenta de la FNEC, que aquesta facultat em fa venir molt bons records perquè precisament aquí la Sindicatura Electoral vam passar el 20 de setembre de 2017. Vam sortir d'aquí per anar a les manifestacions que hi havia davant de la Conselleria d'Economia i estàvem treballant, evidentment, per tal que el que el referèndum pogués ser possible. I ho vam fer aquí, en aquesta facultat, en una de les sales de reunions que hi ha als pisos de dalt. I bé, us he de dir que en aquell moment la tensió era molta i per això volia comentar-ho, que en tot aquest temps no havia tornat aquí, almenys no havia entrat a les aules, havia passat per davant evidentment, però és un plaer tornar en aquest en aquest en aquest lloc. Bé, la tercera qüestió que volia comentar és que realment em felicito, com deia el senyor Graupera abans, de que coincidim tots tres en què s'ha d'anar a Madrid, en què rotundament sí hem de participar per defensar els interessos de Catalunya a les institucions de l'Estat perquè, com efectivament s'ha dit també, la política que no fas te la fan, i els escons que tu no ocupes els ocupa un altre, eh? Dit això, em felicito especialment que en aquesta coincidència hi participi el senyor Graupera perquè, si no recordo malament, ell ens ho podrà dir després, a les eleccions del 23 de juliol del 2023 defensava una abstenció crítica o una abstenció conscient, si no recordo malament. És això el que el que he trobat. I si no, un vot nul, eh? Com a mètode per portar els partits dits processistes doncs cap a cap a una situació de de crisi, no? I de que no poguessin tenir la representació de de l'independentisme.: Per tant, crec que és de reconèixer que ara coincidim tots en la necessitat de ser rellevants, d'incidir i de tenir una veu pròpia a les institucions de l'Estat. A les institucions de l'Estat, en una negociació amb l'Estat, s'hi ha de ser. L'alternativa de no ser-hi no existeix. S'hi ha de ser, no hi ha alternativa. Per què? Perquè l'Estat és on es reparteix el poder, és on s'articula el poder, és on es dona forma al poder. I quan es tracta de negociar amb l'Estat, només hi ha dues possibilitats: o hi negocies, o hi incideixes, o hi participes en el sentit de que aportes la teva veu per defensar els teus interessos, els interessos de Catalunya, els interessos de la nació catalana, o fas això o et negocien. O fas això o et negocien o et maneguen, eh? Per tant, volia deixar en aquest en aquesta primera intervenció molt clar que nosaltres, evidentment, Junts per Catalunya, defensem la participació, la intervenció, la presència a les institucions de l'Estat, i molt concretament a les Corts Generals, perquè allà s'hi decideixen coses que afecten els catalans en el seu dia a dia i en les seves els seus anhels, els seus valors, el seu model de societat. Però, atento, també volia deixar clar una qüestió. A les institucions espanyoles no s'hi pot anar a defensar un model espanyol. A les institucions espanyoles no s'hi pot anar a defensar un bloc espanyol, com fan partits que no tenen aspiracions nacionals. A les institucions espanyoles s'hi ha d'anar a defensar un bloc, que és el bloc nacional de Catalunya. Si tu vas allà lligat de peus i mans per unes vinculacions ideològiques prèvies amb un determinat bloc, difícilment podràs mai aixecar la mà i dir: "Ep! Per aquí no s'hi passa". Per tant, aquesta qüestió també és molt important. Tenir les mans lliures per decidir i tenir la capacitat de poder-ho fer en tot moment és imprescindible. Una altra qüestió que volia comentar: a Madrid no només s'hi pot anar a fer un testimoni de catalanitat. A Madrid s'hi ha d'anar a imposar la teva veu. Això només és possible, evidentment, si els teus vots són determinants. Això només és possible si els teus vots són determinants. I per això, al catalanisme, al nacionalisme, a la versió actual del catalanisme i del nacionalisme, que és l'independentisme, li calen vots, li cal gruix, li calen diputats. Sense diputats a Madrid no hi hagués hagut el reconeixement, per exemple, per part d'un d'un partit del bloc espanyol d'esquerres, en aquest cas del PSOE, de l'existència d'un conflicte polític, que va ser l'origen d'aquesta legislatura, amb el pacte de Brussel·les. Sense aquests vots determinants, sense aquests escons determinants, no hi hagués hagut una llei d'amnistia que, més enllà dels resultats judicials que ha obtingut, que són evidents, que són innegables, és una llei que ha trasbalsat profundament el règim del 78, d'alguna manera, la llei d'amnistia ha trontollat el règim del 78, ha trontollat un estat de coses perquè absolutament ningú de l'Estat espanyol, ni a les dretes ni a les esquerres, volia una amnistia com la que Junts per Catalunya va posar sobre la taula per iniciar la legislatura. Moderador: S'han acabat els 5 minuts. Josep Pagès (Junts): Continuem després. Moderador: Val. Doncs, havent sentit les diverses intervencions dels nostres ponents, procedirem al torn de preguntes, que com he dit, són quatre apartats. El primer apartat tracta sobre si anar, sobre si l'independentisme ha d'anar o no ha d'anar al Congrés dels Diputats. Em sembla que amb les primeres intervencions ja s'ha començat a respondre a la primera pregunta, però la tornaré a plantejar perquè em sembla que han quedat algunes idees per donar. I la primera pregunta és la següent: que si té sentit que un partit independentista participi de les institucions de l'Estat que vol deixar? Si us sembla, aquest cop comencem per en David i anirem canviant l'ordre. David Minoves (ERC): Jo no vull abusar de la vostra paciència. Penso que, poc o molt, hem respost a la pregunta. Segurament podríem entrar més en profunditat sobre exactament de quina manera cal participar-hi, però que és evident que cal participar-hi ha quedat, jo crec que bastant diàfan de tots tres. A partir d'aquí, no és incompatible, de fet és complementari, anar a confrontar i anar a negociar. Confrontar perquè si no tens la capacitat d'expressar les teves idees, les teves propostes i, per tant, el teu model de país, difícilment seràs comprensible i, a més a més, difícilment podràs negociar res si no sabran exactament el que vols. Però tenir la capacitat de negociar implica la capacitat d'aconseguir coses per transformar la realitat material de les condicions de vida de les persones. Per tant, només anar a negociar per modificar les condicions materials de la vida de les persones segurament no és el model de l'independentisme perquè no expressa de manera clara i nítida quin és el seu horitzó i, per tant, quin és el seu objectiu, i l'objectiu de l'independentisme no és governar Espanya, però sí que és el seu objectiu que, mentre formem part d'Espanya i que les seves lleis ens acabin afectant, siguin el menys lesives possibles i siguin el més favorables possibles. Això no és contradictori, de fet, això és el nostre pa de cada dia i forma part de les nostres contradiccions. Com bé sabeu, del famós filòsof David Fernàndez, menys de cinc contradiccions és dogmatisme. I, òbviament, la contradicció d'anar a Madrid per aconseguir modificar les condicions materials en les que vivim, per exemple, l'habitatge; per exemple, el salari mínim; per exemple, les condicions sanitàries per poder, doncs, disposar d'una salut sexual i reproductiva són coses que, per desgràcia, no es legislen en el Parlament de Catalunya i en aquells llocs en els que es legisla cal anar per defensar aquestes condicions materials. De la mateixa manera, tampoc no té cap sentit anar a Madrid a expressar que som independentistes i que nosaltres el nostre objectiu és la independència, per tant, no participarem de res d'allò que es faci a Madrid perquè... Moderador: S'ha acabat el temps. David Minoves (ERC): Redéu, això és complicat, eh? Perquè és estèril, perquè al final el que véns a explicar és que estàs ocupant un espai que no l'estàs exercint, i no només es tracta d'ocupar escons, sinó d'exercir poder. Josep Pagès (Junts): Bé, continuant la intervenció que fèiem abans, com deia, ser decisiu a Madrid és és important per preservar la incidència mateixa de la nació catalana. Ser determinant, evidentment, és la condició de per poder dur a terme, doncs, la teva política enfront el poder espanyol. I insisteixo: és infantil, és poc madur políticament plantejar-se que davant el poder de l'Estat, doncs una abstenció o un vot nul o una abstenció crítica o una abstenció conscient no serveixen per alguna cosa. No serveixen absolutament per res, no serveixen absolutament per res. No serveixen, per exemple, per per tractar problemes greus com els de l'habitatge, en els que segurament no tenim la mateixa opinió els tres que estem aquí en aquesta taula, però que es tracten allà, perquè també s'hi tracten a Madrid. I tampoc tampoc serveix per res abstenir-se, per exemple, per fer front a una qüestió que jo crec que us afecta molt directament, eh? Vosaltres, els aquí presents, sabíeu que els criteris d'accés a la universitat es decideixen estrictament només des de Madrid? És així. És així, eh? I això fa que, per culpa de l'existència d'un districte universitari únic per tot l'Estat, alumnes amb una qualificació acadèmica superior de la resta de l'Estat perquè tenen menys exigència acadèmica puguin avançar-se als alumnes, estudiants catalans en l'accés a les universitats catalanes. Això passa molt, per exemple, en facultats d'alta demanda com les de medicina, eh? Aquesta és una realitat. Doncs, precisament aquest és un exemple de que a Madrid s'hi ha d'anar a defensar els interessos de Catalunya, s'hi ha d'anar a defensar els interessos dels estudiants catalans. Per exemple, en el tema de l'accés a la universitat, Junts per Catalunya la passada legislatura, concretament al febrer de l'any passat, vam presentar una proposició de llei, una proposició de llei per establir un districte universitari propi per Catalunya. Moderador: S'ha acabat el temps. Josep Pagès (Junts): Per establir, val, únicament dir per establir un sistema amb la lògica que defensem de bilateralitat, eh? Doncs, aquest és un exemple que jo crec que us pot ser útil per entendre la la utilitat de de ser a Madrid. Jordi Graupera (Alhora): Gràcies, amics meus infantils i immadurs. M'agradaria deixar clara una cosa: el que estem sentint aquí, podria anar detall a detall i si tinc temps ho faré, però és l'exemple perfecte de per què cal una força política que aprengui a dir que no. Els hem d'ensenyar a dir que no! No saben dir que no a Espanya! No saben dir que no al PSOE! El el número de decrets, decrets del govern que Esquerra Republicana ha votat a favor en aquesta legislatura és un percentatge més alt que els resultats electorals de Ceaușescu i Saddam Hussein. És un percentatge més alt que les lleis fonamentals del règim que es van votar durant el franquisme a Espanya. És un percentatge a la búlgara! Han dit que sí a tot, i no han aconseguit res! 17.000 milions d'euros de condonació del deute de Catalunya: zero. Nova llei de finançament: zero. La llei del plurilingüisme: zero. Zero, zero, zero! En campanya electoral ens diuen: "Hem d'anar a Madrid a negociar fortament amb l'Estat per aconseguir coses". Quines coses? Si acaba de dir que ha presentat una llei dient que hi havia d'haver un districte universitari català i no l'han aprovada! Sempre és la mateixa sempre és la mateixa coacció: et posen al davant una cosa que necessitem, que les facultats de medicina no se'ns omplin d'estudiants castellanoparlants perquè ens converteixin la professió en una professió que només parla castellà. És una coacció! O no us sentiu coaccionats quan us diuen això? I us diuen: "Voteu-nos, voteu-nos perquè per evitar això", però això no s'evita mai! I el que sí que passa és que es legitima el govern, es legitima el govern de Pedro Sánchez, es legitima el dèficit fiscal, es legitima l'erosió de la llengua catalana, es legitima que ens robin els diners a través de no tornar-nos el FLA, es legitima que les lleis de plurilingüisme no s'aprovin. Si no saben negociar! No saben negociar perquè no saben dir que no, perquè no s'atreveixen a dir que no. Ja ho estan dient en campanya: a qui investiran? Investiran algú del PP? No. Només poden investir Pedro Sánchez. Pedro Sánchez és el president que va perdre les eleccions com tots els presidents de la pandèmia d'arreu del món Moderador: Jordi, et queda un minut i mig, més o menys. Jordi Graupera (Alhora): i només governa i només governa perquè tenia els líders sota coacció: a l'exili o inhabilitats. I els hi va negociar l'amnistia a canvi del vot, els ha retingut tota la legislatura i els hi ha donat l'amnistia a l'últim minut, a canvi de què? De res! Hem d'aprendre a dir que no! Potser l'infantil no som nosaltres, sinó són els nens que encara no han après a negar-se als abusos. David Minoves (ERC): Bé, estem en campanya ja. Bé, com us deia, no, encara no estem en campanya, estem pre-campanya en qualsevol cas. Jo crec que aquest és un debat, sí, home, un debat, si em permets, en el qual ens fan preguntes i entenc que si el que es tracta és de fer discursos efectistes, populistes i resulta-ons, escolta'm, magnífic, tu guanyes, tu guanyes amb molta diferència. Acabo de seguida. Les vens ben preparades, jo crec que saps col·locar bé els titulars, però crec que la gent aquí és prou intel·ligent com per entendre que estem parlant d'altres coses. És evident que si no haguéssim aconseguit res, avui hi hauria una sèrie de persones que estarien encara a l'exili. Avui mateix, el jutge Llarena finalment ha retirat tots els càrrecs i, per tant, està en mans del Tribunal Suprem el dia que pugui tornar el president Puigdemont. La resta d'exiliats ja han tornat, com també estan al carrer persones que van patir en pròpia carn haver pres decisions l'1 d'octubre, perquè l'1 d'octubre no va ser innocu. No va ser una cosa que va ser una festa d'un dia i després tots a casa tan tranquil·lament, va tenir conseqüències directes sobre moltíssima gent. I amb això no vull fer tampoc el ploricó perquè moltes conseqüències han anat amb moltes altres persones que han aparegut, doncs, molt més tard perquè eren persones que no eren tan conegudes o reconegudes internacionalment o a casa nostra. Però tot això forma part de qualsevol procés d'emancipació, que implica costos. Perquè quan ens van explicar, i jo òbviament també sóc crític, que això seria de la llei a la llei i no tindria costos, òbviament no ens van explicar tota la veritat perquè no hi ha cap procés d'emancipació enlloc del món que no tingui costos. I els processos no són curts, no són fàcils, no funcionen només amb un eslògan, no funcionen només amb una paraula resultatona o, fins i tot, explicant que tothom ho ha fet molt malament fins que arriben els bons, que s'apartin els pagafantes que ara arriben els professionals, perquè els professionals també s'adonen de quina és la realitat, la veritat és que s'ha de negociar. Qui us digui que en un conflicte internacional d'alliberament nacional no s'ha de negociar mai amb l'enemic us està enganyant. No és tan senzill com voteu-nos perquè nosaltres sí tenim el que cal tenir, perquè nosaltres tenim la voluntat. I això no va només de força de voluntat, va d'acumulació de forces, va de capacitat de resistir i de negociar. I tot això implica també errors, assajos, errors i algunes victòries. Certament, no hem arribat a la victòria. Al final guanyarem i si no guanyem encara no és el final, però és evident també que això implica desgastar-se, baixar al fang, arremangar-se i entrar en contradiccions. Per tant, si el que voleu són eslògans que us tranquil·litzin molt, us descarreguin la consciència de la vostra responsabilitat, que també en sou responsables com ho som tots nosaltres, de tot plegat, ja sabeu què heu de votar. Josep Pagès (Junts): Continuant amb la amb la línia que estàvem que estàvem comentant abans de la importància de ser a Madrid, jo crec que, clar, evidentment, aquí venim a reflexionar sobre la política en general, què és la política, però també venim a a parlar de de de què proposem, no? Sobre què és la política, jo voldria expressar-vos o o posar de manifest quina és la meva experiència perquè jo no no m'he dedicat a la política tota la vida, però sí que fa uns anys que estic al Parlament de Madrid, al Parlament espanyol. És que les veritats irrefutables, les argumentacions impol·lutes, els sintagmes perfectes, són dialècticament dialècticament són incontestables, no? Moltes vegades. I és més, a vegades és necessari que els partits polítics siguin conscients de que hi ha alternatives al que ells estan proposant. És absolutament imprescindible que es plantegin debats com la doble línia a l'escola, que es plantegin debats en el seu dia com l'exercici del dret a l'autodeterminació, que es plantegin debats com el districte universitari propi per Catalunya. És imprescindible, és imprescindible! Però també en política és molt important la capacitat de portar aquestes teories a la realitat i, concretament, portar-les a la realitat en defensa d'aquells que t'han escollit, d'aquells que t'estan representant. I per fer-ho, només hi ha una manera. Només hi ha una manera, que és ser present i encara diria més: tenir gruix suficient i encara diria més: que aquest gruix permeti et permeti tenir una veu pròpia. Bé, només volia fer algun comentari. Dir que no, Junts per Catalunya, vaig vaig amb el Graupera, eh? Jo crec que ningú ens pot dir que no sabem dir que no. Vam dir que no a una llei d'amnistia i ens van dir de tot el 30 de gener de 2024. Ens van dir de tot i era una llei d'amnistia que no acceptàvem perquè no complia els estàndards europeus i llavors en vam tenir una altra, que va ser una llei que tothom es va fer seva, naturalment. Les 37 hores i mitja, a la jornada laboral de les 77 37 hores i mitja, i podem estar d'acord o en contra, però Junts per Catalunya va considerar que era una mesura contrària als interessos del petit comerç i del tipus d'economia present a Catalunya, i vam dir que no. Hem dit que no. I per no parlar de les lleis d'habitatge! Junts per Catalunya ningú ens ha de donar lliçons de plantar-nos i de saber dir que no, eh? De fet, aquestes eleccions en les que ara ens presentem nosaltres tres es convoquen perquè Junts per Catalunya va presentar una moció de censura consistent en votar no al reial decret llei del Partit Socialista Obrer Espanyol, de Sumar i de Podemos i d'Esquerra, eh? Per això es van convocar les eleccions perquè Junts per Catalunya va dir no. Per tant, lliçons sobre plantar-nos, lliçons sobre dir no, lliçons sobre posar límits, aixecar la mà, aixecar la veu, jo crec que a Junts per Catalunya no se'n poden donar gaires. Moderador: Han passat els 5 minuts, o sigui que si el Jordi vol fer un últim minut d'intervenció... Jordi Graupera (Alhora): Només molt ràpid. Jo crec Junts va votar que no a la llei d'amnistia el 24 perquè l'havia negociat Esquerra Republicana i volien una que haguessin negociat ells. Junts va votar que no al decret de l'habitatge, que era el que necessitava Sánchez per convocar les eleccions amb el seu marc, amb un contingut que és el mateix que la llei de l'any 2022 que va aprovar Quim Torra a la presidència, negociada amb el Sindicat de Llogateres, i que és una llei pràcticament idèntica que després el Constitucional en va treure algunes algunes condicions internes. Per tant, no hi estaven en contra per raons de contingut, hi estaven en contra per poder dir això avui aquí en aquest debat i dir-ho durant la campanya electoral. Jo crec que en comptes d'explicar què faran en aquesta legislatura quan tornin a investir Pedro Sánchez si sumen els números, haurien d'explicar per què en aquesta última legislatura no heu aconseguit res. Bé, exagero, exagero: heu aconseguit tres coses. Una: l'amnistia. Heu convertit l'amnistia en el centre del debat públic espanyol i heu aconseguit que els vostres líders siguin amnistiats. Enhorabona, ens n'alegrem per ells. I dues coses més, molt importants: una autopista a Galícia i el trànsit a Navarra. Són dues coses que s'han aprovat en el Congrés amb els vots favorables d'ells dos, posterior al suposat trencament de Junts amb el PSOE, i que segurament que els gallecs estan molt contents i els navarresos estan molt contents. Però a Catalunya: zero competències, zero finançament, zero llengua, zero condonació del deute. Això és el que ells han d'explicar. No he d'explicar jo per què s'ha de dir que no, són ells que han d'explicar per què, malgrat diuen que s'ha de dir que sí, mai no aconsegueixen res. Moderador: Vale. Sí, just anava a dir aquesta pregunta us he deixat que durés una mica més de 5 minuts el debat, ja que no havíeu acabat d'intervenir tots i també perquè és la primera pregunta i la més general. Tot i que ara ja anem a temes més específics i aquí sí que us demano que gestioneu més el temps de lo que serien els 5 minuts de debat perquè tampoc ens podem allargar molt més. Ja aniríem directament cap a l'apartat número 2 dels 4 apartats que hi ha a aquesta taula rodona, que és: Quina ha de ser la funció de l'independentisme al Congrés? I la primera de les dues preguntes d'aquest apartat és si considereu que els partits independentistes poden participar en la governabilitat espanyola, és a dir, votant lleis, investint governs o no votant-les o no investint els governs, i ser fidel a l'objectiu de la independència al mateix temps? Josep Pagès (Junts): Bé, jo crec que un partit independentista el que ha de fer és no prioritzar en cap cas l'estabilitat de la política espanyola, no ha de prioritzar en cap cas la l'estabilitat d'un determinat govern espanyol. De fet, m'he permès portar aquí un el darrer comunicat, em sembla a mi, de de l'Assemblea Nacional de Catalunya que, bé, compartim al 100%, compartim al 100%, perquè insta a les forces polítiques a confrontar amb amb el poder de l'Estat espanyol, a denunciar, a bloquejar i a desestabilitzar política políticament. I Junts per Catalunya és el que hem fet aquesta legislatura. No hem fet ni més ni menys que això. Hem utilitzat la representació independentista per qüestionar i boicotejar les polítiques espanyoles que creguem que subordinen Catalunya a l'Estat espanyol: confrontar. Denunciar: evidentment, hem aprofitat els escons i les tribunes institucionals per fer visibles els incompliments de l'Estat espanyol. No hi ha ningú més que Junts per Catalunya que hagi insistit tant, per exemple, en el dèficit d'inversió a Catalunya, en la no execució dels pressupostos de Catalunya. Però aquesta denúncia també forma part de l'inici de la legislatura passada. En aquesta denúncia s'hi han d'incloure les comissions d'investigació: Operació Catalunya i que incloïa, per cert, l'Operació Pegasus, i també la comissió d'investigació dels atemptats del 17-A. Això, Junts per Catalunya ho va posar sobre la taula i ho ha portat fins al final, eh? Aquesta denúncia de l'actuació de l'Estat espanyol. Bloqueig: evidentment! El tercer punt de l'ANC és bloquejar. Evidentment que Junts per Catalunya ha participat en tot el bloqueig que ha considerat que de normes i d'accions polítiques que anaven en contra dels interessos del Catalunya, en contra de la centralitat de la de de l'economia, de la societat catalana, per exemple, eh? Alguns exemples de de bloqueig, el que he posat just fa un moment, eh? Llei d'habitatge. La llei d'habitatge que s'ha aprovat a Madrid, en primer lloc, envaïa competències catalanes, envaïa competències catalanes! És evident que Junts per Catalunya, si li posen al davant una llei... Moderador: Et queden 2 minuts. Josep Pagès (Junts): I, bé, desestabilització política, però acabo amb l'últim punt que ens deia l'ANC, em disculpareu, acabo amb aquest exemple: desestabilització política. Hi ha més desestabilització que ara fa un any, a l'octubre de l'any 2025, Junts per Catalunya deixés de votar cap llei que fos programàtica pel govern de l'Estat espanyol? Hi ha hagut algun element de de desestabilització més gran? No hi ha hagut majoria des de fa un any, per això s'han convocat les eleccions i, bé, aquell bloqueig es va dur a terme perquè no s'havien complert els acords amb Junts per Catalunya. Jordi Graupera (Alhora): Heu notat la desestabilització a les vostres vides? O heu notat la pacificació en la que estem sotmesos com una granota que es bull a poc a poc? Quina era la pregunta? Si hem de si hem de participar a la governabilitat. La resposta és no i no, un no rotund. I us poso un exemple, aprofito el minut i mig que em queda per posar un exemple, que és l'exemple de Rodalies. Rodalies tots sabeu que funciona extraordinàriament bé, és un exemple mundial d'eficiència. Com sabeu, es va investir Pedro Sánchez a principi de la legislatura a canvi d'un traspass de Rodalies. I d'una empresa mixta que es va negociar que el 51% seria de la Generalitat i el 49% de Foment, una empresa mixta de Renfe. Ens havíem de menjar Renfe, però almenys teníem el 51%, que era l'acord. Bé, quan això es va convertir en en una lletra per signar, es van girar els percentatges: 51% per Foment, 49% per la Generalitat. És a dir, el control el retenia la l'Estat espanyol. Per què es va fer aquesta empresa mixta? Per què es va fer aquesta empresa mixta? Perquè des de l'any dos des de principis dels 2000 hi ha una directiva europea que diu que Rodalies s'ha de gestionar des del govern regional de torn, en aquest cas, la Generalitat. I l'Estat estava incomplint sistemàticament aquesta llei. Per això, el 2010 va transferir formalment la competència a la Generalitat, però mai es va arribar a executar. En qualsevol moment d'aquests 16 anys, el govern de la Generalitat podria haver dit: "Això ara ho gestionarà Ferrocarrils". Això era legal segons la legislació europea, i ningú s'ha atrevit a encarar aquest conflicte, ningú s'ha atrevit a dir-li que no al Ministeri de Foment, ningú s'ha atrevit a dir-li que no a Renfe, ningú s'ha atrevit a dir-li que no a l'Estat. I quan ha arribat el final d'aquest procés, perquè ara el 2027 s'havia de signar el contracte nou i ja era obligatori que ho fes una empresa del govern regional, i com que era obligatori, s'han inventat una empresa mixta que sembla que compleix amb la legislació europea perquè la Generalitat la participa, però se li ha donat el control a Foment. És a dir, no només no és un traspass, sinó que és un mecanisme per evitar un traspass. És un mecanisme que està pensat perquè se signi un contracte i la Generalitat no pugui dir "Això ara ho farà Ferrocarrils" o "Ho farà la FNEC ferroviària". Se m'ha acabat. Insisteixo: no es pot participar perquè un cop et prenen la cartera, aleshores ve la campanya electoral i es passen el dia dient-nos que han aconseguit moltes coses perquè és el seu incentiu: convèncer-ns que han aconseguit moltes coses o es queden sense feina. Potser és hora que aprenguem a dir que no. David Minoves (ERC): Jo no us explicaré que hem aconseguit moltes coses. S'han aconseguit coses, no moltes. Ara, qui us expliqui que va a Madrid per bloquejar, el que està fent és renunciar a la palanca de la influència. I quin sentit té això? Torno a la reflexió que us feia abans. Jo no he vingut en aquest debat a col·locar-vos eslògans resultons per als vídeos, ni tampoc de fer-vos promeses perquè tots tenim el nostre bagatge: jo tinc el meu personal, el meu partit té el de col·lectiu, n'hi han d'altres que han intentat coses com primàries que van servir de ben poc, i hi han alguns que fins i tot van abjurar sobre l'estratègia negociar i finalment han negociat. I escolta'm, jo ho celebro, eh? Perquè les coses, insisteixo, no arriben per generació espontània: no arriba l'amnistia de cop i volta sense que hi hagi hagut primer una lluita per uns indults, per una reforma del Codi Penal i finalment una amnistia. I negociant, jo crec que no es tracta de tractar els altres d'inútils i ara arriben els bons perquè no aconseguir coses positives, per exemple, que es pugui parlar català al Congrés dels Diputats, els companys de Junts. Per tant, arribar a Madrid i dir només que vindràs allà a bloquejar, el que estàs fent és renunciar a la capacitat de fer acció política, de transformar les coses, de canviar-les. Aleshores, qui s'apunta a qui és estèril? Qui s'apunta a una proposta que és incapaç de canviar res? Perquè, òbviament, podríem tenir, doncs, una alternativa. L'alternativa no és intentar modificar la correlació de forces per forçar els altres a fer coses, perquè el que ha fet Esquerra Republicana és forçar el PSOE a fer coses. No totes les que hauria volgut, segurament, però algunes les ha fet. Ara, plantejar-se que es va allà només a bloquejar-ho tot, llavors només tens una alternativa: aconseguir canviar les coses a través d'un altre mitjà que no és el democràtic, que és els fets consumats, l'ús de la força. Hi ha a Catalunya en algun moment una possibilitat real de poder esdevenir independents a través dels fets consumats per l'ús de la força? Oi que no? Doncs mentrestant hem de tenir capacitat d'arribar a la majoria de la població de Catalunya que, per cert, té dificultats, perquè no només de banderes viu, viu també d'un sou, d'un salari mínim, de la capacitat de poder accedir a ajudes, de poder accedir a un habitatge. Totes aquestes coses on es negocien? En els llocs en els quals tot això està passant. Volem renunciar a això? Jo crec que l'independentisme que renuncia a modificar les condicions objectives per les quals la gent viu és estèril. Moderador: Vale. Bueno, ara com que anem una mica curts de temps, haurem de ser una mica més estrictes amb el temps en els 5 minuts de debat. Si algú es passa més d'un minut i mig parlant seguit l'hauré d'avisar i si en algun moment algú de vostès vol respondre a lo que ha dit un altre ponent, vull dir, La idea és que aquests cinc minuts siguin de debat, per tant no en aquest sentit no us talleu. I si necessiteu que us repeteixi la pregunta també evidentment no dubteu en preguntar. Ara de totes maneres a qui li tocava intervenir? Jordi Graupera (Alhora): Crec que ara torna a ser la ronda així. Si jo primer, després ell i després tu. David Minoves (ERC): L'últim l'altre cop no ha sigut una ronda al revés o... Jordi Graupera (Alhora): Crec que ara torna, el cicle torna a començar. Gràcies per mirar els meus vídeos. David Minoves (ERC): No, no els he mirat, sé que t'estan filmant, no els he mirat. Públic: [riures] David Minoves (ERC): Ho trobo molt bé, escolta'm, encantat, fas una bona... Jordi Graupera (Alhora): Vull dir que mireu que estan bastant enfadats amb mi. M'han dit que faig discursos impoluts, que faig frases fetes, que faig eslògans i tal. Imagineu si fem la, si complim l'altra promesa que hem fet, a banda de dir que no, que és pujar a la tribuna a dir la veritat. A dir la veritat que els altres no tenen ganes de dir i que tenen ganes de maquillar perquè ells ens prometen ser influents i ser la palanca a Madrid, però què han aconseguit? Res. I has de triar a la vida, no pots estar a missa i repicant, o bé ets influent o bé no ets influent. David Minoves (ERC): Primer tindràs que fer la pregunta. Jordi Graupera (Alhora): Pensava que estàvem debatint. David Minoves (ERC): No, no sé, ells tenen cara sobre... Jordi Graupera (Alhora): Sí, ja, primer fa pregunta i després fem debat, és procedimental. David Minoves (ERC): No, no, si us vull interrompre... Jordi Graupera (Alhora): Sí, jo només, en realitat només vull dir això: que si tu, tu has de triar, o bé dius que ets influent o bé dius que no ets influent. Si bé dius que ets influent, aleshores, i has votat 52 dels 54 decrets del govern, aleshores les condicions materials de la gent que no arriba a final de mes, te n'has de fer corresponsable de la seva situació. Perquè ets corresponsa-, no he acabat, ets, bueno, millor segur que no, en els últims, val? Doncs, David Minoves (ERC): Home, millor que fa 4 anys. Jordi Graupera (Alhora): al revés vull dir, la inflació que hem viscut els últims anys, la política econòmica del Partit Socialista Obrer Espanyol que ha aconseguit que el PIB per càpita hagi caigut en picat, això Esquerra Republicana o bé decideix ser-ne corresponsable o no ser-ne corresponsable. Si no és corresponsable del que passa amb les negociacions que fa, ens ha d'explicar per què val la pena investir Pedro Sánchez. Si en canvi és responsable, ha de donar compte del fet que la inflació s'ha disparat, que la gent no arriba a final de mes, que la política d'habitatge és un fracàs i que el PIB per càpita ha caigut en picat. I el mateix passa amb Junts per Catalunya. Ens venen aquí a dir: "Hem d'aprofitar la influ-" Ah, m'he passat jo un minut i mig? Vale. Com ho farem això, si ens estem passant el micròfon? David Minoves (ERC): Aleshores no entenc si els altres ho han fet malament perquè no saben negociar, tu, no, no, sí, deixa'm acabar, si us plau. Els altres no saben negociar, però de fet no cal negociar perquè cal anar a bloquejar, m'expliques perquè per molt que intenti esmerçar-m'hi no ho entenc. És a dir, es vol anar per modificar les coses o es vol anar a bloquejar i mentrestant es va criticant el que els altres no han fet? Jordi Graupera (Alhora): Jo t'explico. Jo crec que vosaltres no sabeu negociar. David Minoves (ERC): Explica-m'ho, explica-m'ho, si us plau. O sigui, aparteu-vos els pagafantes que ara arriben els professionals. És això? Jordi Graupera (Alhora): D'entrada, no, això és el que deia Junqueras el 2017, no és el que dic jo. És el que deia Rufián el 2017, no és el que dic jo. És el que heu estat dient vosaltres mentre estàveu intentant menjar-li terreny a Junts per Catalunya. Jo no he dit mai això, ara venen els professionals. Jo el que dic és que us equivoqueu. Us equivoqueu perquè us penseu que investint Pedro Sánchez en traureu alguna cosa. I us equivoqueu. En part negocieu malament perquè Rufián és el pitjor negociador que hi ha a la riba dreta i a l'esquerra del Besòs, David Minoves (ERC): Rufián no ha negociat res, perquè jo crec que tu ets prou, prou avesat per entendre qui ha negociat i qui no ha negociat. I per altra banda, home, jo lliçons d'eficàcia a un partit polític que s'ha presentat amb una operació que es deia Primàries que va debilitar l'independentisme de manera objectiva a les eleccions municipals, francament, lliçons les justes. Lliçons les justes. Jordi Graupera (Alhora): Mai us fieu, mai us fieu d'un home que se'n riu dels vostres esforços honestos per canviar les coses. Mai us fieu d'un home que es presenta a un debat i diu: "Veu intentar fer un partit extraparlamentari per..." David Minoves (ERC): No, jo no he dit extraparlamentari. Ho recordo perfectament perquè tu vas venir a la seu de l'Assemblea Nacional Catalana quan jo era secretari nacional i ens vas dir que aquella operació no era una operació d'un partit polític, sinó era per ajudar a l'independentisme a revitalitzar-se i t'asseguro que allò no va ser el que va passar. Vau presentar a les llistes a molts municipis on l'independentisme va perdre capacitat, va perdre regidors i va perdre governs. I això és una realitat. Vull dir, escolta'm, posar l'ull, posar el dit a l'ull de l'altre i no veure la biga pròpia, jo crec que és un error. Moderador: És a dir, us podeu interrompre des de tot el respecte, però aneu-vos passant el micròfon. Públic: [inintel·ligible] Josep Pagès (Junts): A veure, jo jo he vist que el micròfon passava per aquí davant meu i me l'he quedat. Públic: [riures] Josep Pagès (Junts): Només per dir un parell de coses: Junts per Catalunya, Junts per Catalunya, i jo crec que això ho sap tothom, no estem d'acord amb la creació d'una empresa mixta i això en relació al traspàs de Rodalies, sinó que estem a favor de que Rodalies s'integri a Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, punt número u, i això és el que hem defensat sempre. I si es, no, és així, és així, és així, és així. Públic: [inintel·ligible] Josep Pagès (Junts): Bé, segona, segona qüestió: Junts per Catalunya, Públic: [inintel·ligible] Josep Pagès (Junts): D'acord, sí. Jordi, Jordi, [riures] què hem de fer? Què hem de fer? La pastilla o com ho hem de fer això? Públic: [riures] Josep Pagès (Junts): Calma't, home, calma't, després anem a prendre una cervesa i ja veuràs que... Públic: [inintel·ligible] Josep Pagès (Junts): No, no, escolta, Públic: Els dissidents estan malalts i després... Josep Pagès (Junts): No, no, els dissidents, Jordi, els dissidents no, jo crec que aquest to no sé si ajuda gaire a que ens entenguem en una conversa, jo no pretenc convèncer-te ni molt menys. Junts per Catalunya està en contra de la creació d'una empresa mixta Estat-Generalitat pel que fa a la cessió dels Ferrocarrils. Amb això estem en desacord amb Esquerra, però és la nostra posició. Segona qüestió que volia deixar clara: Junts per Catalunya no investirà a Pedro Sánchez. No l'investirem. Junts per Catalunya no investirà a Pedro Sánchez. No l'investirem. Ho vam dir al juny, Públic: [inintel·ligible] Josep Pagès (Junts): he dit no investirem Pedro Sánchez. Tampoc investirem, no, no, és així. Públic: [aplaudiments] Josep Pagès (Junts): És així. Evidentment, evidentment si es donen les condicions que els nostres vots són determinants, tenim una oportunitat, com deia abans, de ser-hi i d'incidir en les decisions, ho farem, però Pedro Sánchez no, perquè està envoltat de corruptes i perquè ens ha, no ha estat, no ha complert els acords amb el que vam arribar amb ell. Per això a l'octubre passat vam trencar relacions, vam trencar el marc de negociació que teníem establert en el context dels acords de Brussel·les, per això vam trencar. És així, no hi ha més. I per això el juny passat vam dir que Pedro Sánchez havia de fer com Keir Starmer, fer un pas, fer un pas al costat. Això no és cap novetat, no estic dient cap cosa nova. Si al mes de juny estàvem dient que Pedro Sánchez fes un pas al costat perquè no complia amb els compromisos que havia assumit amb nosaltres i perquè estava envoltat de corrupció, ara per què l'hauríem d'investir? No? Jo crec que és una cosa ben raonable. Una altra cosa és que aneu que que, no sé, com dèiem abans, es vagi als tòpics, tu ets així, tu ets aixà. No, no, els nostres fets són els que expliquen el que farem en el futur. Els nostres fets són els que són que el mes d'octubre de l'any passat vam trencar relacions amb els socialistes i que el mes de juny de l'any passat, d'abans de l'estiu, perdó, no de l'any passat, d'abans de l'estiu, vam dir que Pedro Sánchez s'havia d'apartar. Aquest és el marc en el qual nosaltres ens presentem en aquestes eleccions pel que fa a una hipotètica investidura. Si es donen les circumstàncies, aquests dos elements marquen el perímetre de la nostra decisió. No votarem un candidat de PP, no votarem un candidat de VOX, no votarem un candidat de cap partit que vulgui il·legalitzar els partits independentistes catalans i tampoc votarem a Pedro Sánchez. Mireu-vos-ho com ho vulgueu, aquest és el nostre perímetre. Moderador: No, ja ja s'han acabat els 5 minuts per intervenir, per tant passem a la següent pregunta. Lo que sí que us demanaria, en principi això és una taula rodona entre tres ponents, per tant mireu de limitar les interactuacions amb el públic. I també demanaria al públic que que no interrompi ni i que sigui respectuós amb tots els amb tots els ponents, si us plau. I l'altra cosa, repeteixo, hi ha gent que ens està mirant en directe per YouTube i si no utilitzeu el micròfon no us assabenten. Llavors entenc que poden haver-hi moments de tensió, moments en què us aneu interrompent, però dintre de tot dintre del respecte entre diferents candidats estaria bé que us passéssiu el micròfon per per parlar. Aleshores ara, havent dit això, passem a la següent pregunta, que és quin ús haurien de fer els partits independentistes de la seva capacitat per bloquejar les votacions a les Corts Generals? I si cal que repeteixi la pregunta en algun moment m'ho m'ho podeu dir. Ara, si us sembla, comença en David. David Minoves (ERC): Bloquejar en el cas de que no siguin, no ho sé, ja m'he perdut fa estona. Jordi Graupera (Alhora): Després, a veure, tira tu, tira tu. Moderador: Ah, potser li toca amb ell primer ara, sí. Josep Pagès (Junts): Jo crec no, de fet jo crec que avui tocava en Jordi. Moderador: Vale. Jordi Graupera (Alhora): No, no, no, a mi? A mi? Públic: [riures] Jordi Graupera (Alhora): Ai, amics meus. [riures] Amics meus tots. Mira, ells són dos partits pactistes que creuen que s'ha de pactar i que aconseguiran moltes coses pactant. Nosaltres creiem que no. Molt bé. Per tant, nosaltres plantegem una estratègia que és: u, i si ve d'un vot? I si ve d'un vot? Si ve d'un vot i és el nostre vot, si ve d'un diputat i és el nostre diputat, anirem a la repetició d'eleccions. Anirem a fer pagar el preu de la inestabilitat a l'Estat espanyol en comptes de pagar-lo nosaltres al nostre parlament i a la nostra vida privada, el farem pagar a l'estabilitat espanyola. No és gran cosa, eh? Això no és la revolució, però és molt més que zero. Des del meu punt de vista zero o alguna cosa és millor alguna cosa que zero. Sobretot és pedagògic per ells i per nosaltres i per ells. Mira, a mi em sembla que ells ho han fet molt malament. El procés el van fer malament, el postprocés l'han fet encara pitjor i estem en una situació que és molt lamentable. Però crec que el país té el que té, som els que som i podem, internament ens podem discutir, fins i tot ens podem discutir fortament, però al cap del camí ens haurem de trobar si volem fer l'alliberament del país. I per tant el que hem de fer és influir-nos els uns als altres i estirar-nos cap al que creiem que beneficia al país. Nosaltres volem arrossegar la política catalana a dir que no a Madrid per primer cop, perquè portem dècades que no ens atrevim a dir que no, per poder arrossegar la política catalana a tornar a dir que sí al Parlament de Catalunya. Perquè ara que tothom està interessat en l'eix dreta-esquerra o en l'eix extrema dreta-extrema esquerra i prou, que portem una altra vegada la conversa a l'alliberament nacional del país. Perquè això és veritat no només al Congrés espanyol, no només al Parlament de Catalunya, és veritat a tot arreu: a les tertúlies dels mitjans, a les columnes dels dels diaris, a la conversa social, ha desaparegut. Diuen: "Acumulació de forces", diuen: "Això no va d'un dia". Totalment d'acord! Totalment d'acord! Costarà molt, hem de fer molts esforços tots plegats, ens hem de rearticular, totalment d'acord, però el que estan fent no ens està fent grans, ens està fent petits. No ens està fent fent ser més forts, més protagonistes, més hegemònics a la conversa pública, sinó que ens està fent ser més petits, més insignificants, més ridículs a ulls de la població. I potser jo estava equivocat el 2019 quan vam fer Primàries i vam dir: "Els partits així no poden continuar perquè ens portaran a la decadència". Potser ens vam equivocar quan vam sortir i vam dir: "És que acabaran governant els socialistes sense tenir la majoria del país". Però han passat els anys i és aquí on estem. Moderador: Ja han passat els dos minuts. David Minoves (ERC): Jo encara espero que que el Jordi em contesti exactament com es menja això de els altres no sabem negociar i per tant ells negociaran millor, però van a bloquejar. Espero, sí, sí que ho has dit, oi fa una estona ho has dit, si de cas com que tots podem revisar la gravació que està fent l'Ateneu segurament també ho podreu localitzar. Jordi Graupera (Alhora): Perquè quedi clar, eh? Jo he dit que vosaltres no sabeu negociar, però no que jo vagi a negociar. David Minoves (ERC): Sí, però escolta'm, a les teves intervencions has dit molt clarament que anaves a bloquejar. Moderador: El debat és després. Ara et toca a tu. David Minoves (ERC): D'acord, d'acord. Molt bé. Sí, però com que les preguntes no deixen de tenir un punt reiteratiu també em perdo una miqueta, eh? A veure, ens estan preguntant si fan o fa el mateix. Escolteu, al cap i a la fi tu el que estàs fent quan votes és fer confiança a algú que utilitzarà el teu suport per intentar canviar les coses. Aleshores, renunciar a canviar-les, jo crec, insisteixo que és estèril. Per tant, el que es tracta és ser suficientment hàbils com perquè en el cas que es doni la circumstància de que puguis tenir l'espai i el lloc oportú per poder decantar, decantar. Aleshores, segurament no hem aconseguit tot allò que hauríem volgut aconseguir, però si algú fa una fotografia de com era el Congrés dels Diputats, per exemple, l'any 2010 i com és avui i quina influència ha tingut l'independentisme l'any 2010 i el que té avui, no té res a veure. La presència de les esquerres sobiranistes condicionant, sí condicionant, no aconseguint tot allò que volíem, però sí condicionant la política espanyola no ho havíem vist mai i això tampoc no passa per generació espontània. Insisteixo, les coses no són d'entrada absolutes en el minut zero, sinó que és fruit d'un procés d'acumulació de forces i també un procés de negociacions, d'assaig i error. Per tant, a dia d'avui si es dona la possibilitat de que l'independentisme torni a condicionar la governabilitat espanyola, oi tant que ho farem! Només faltaria! No deixarem perdre aquesta oportunitat. I si això implica avançar cap a un procés de reconeixement de la plurinacionalitat o directament dels drets lingüístics dels no catalanoparlants, ho aprofitarem, perquè mentre no siguem independents com a mínim hem d'aconseguir defensar els nostres drets, els lingüístics, però també, per exemple, els drets de poder accedir a un habitatge digne. Tot això, renunciar a tot això és renunciar a la política. Si l'independentisme renuncia a la política, l'independentisme passa a ser un altre cop marginal i nosaltres no hem fet tot aquest camí per aconseguir que l'independentisme torni a ser marginal, perquè de partits testimonials el cementiri n'és ple. Josep Pagès (Junts): La pregunta era sobre el bloqueig, no? Moderador: Sí, quin ús han de fer els partits independentistes de la seva capacitat per bloquejar? Josep Pagès (Junts): Per bloquejar, bé. Primer volia fer una una reflexió, deia el senyor Jordi Graupera que, i potser ara l'entenc una mica més, que Alhora es plantegen a Madrid per fer pedagogia. Jordi Graupera (Alhora): A vosaltres, eh? No a ells. Josep Pagès (Junts): Jo crec, jo crec que a Madrid si tu hi vas amb la idea de que has d'anar a fer pedagogia a nosaltres, a Junts, com a mínim és un objectiu molt limitat. Si vas a fer-hi pedagogia al poble de Catalunya, també crec que és un objectiu molt limitat perquè t'han votat per defensar els interessos dels catalans, eh? I si vas a fer-hi pedagogia per ensenyar als espanyols com es tracta amb els catalans, doncs ja et dic jo que no que no que no te'n sortiràs. Per tant, conclusió: si voleu votar un partit que va a fer pedagogia a Madrid, evidentment podeu votar Alhora. Si voleu votar un partit que va a Madrid a dir que no, a plantar-se i a condicionar amb els seus vots, si té la possibilitat, el govern espanyol i les majories espanyoles, doncs podeu votar Junts per Catalunya. I bé, bloquejar, eh? La pregunta era sobre bloquejar. Per exemple, els nostres vots han servit per bloquejar una pujada de quotes als autònoms. Jo crec que és una bona manera de bloquejar mesures a Madrid, no? Els nostres vots, els set els diputats els set diputats de Junts, els seus vots han servit per per impedir una pujada d'impostos als mutualistes de la salut. No està malament, hi ha molts de nosaltres que tenim mútues de salut, el que podem tenir, eh? Ho deia abans, els vots de Junts per Catalunya van servir per bloquejar la jornada laboral de 37 hores i mitja per llei, perquè molts sectors industrials i molts sectors fins i tot comercials ja tenen les 37 hores i mitja, eh? I bé, el que no volíem és que es fixessin per llei perquè era un en perjudici de sectors econòmics catalans que tenen un ús molt intensiu del temps, eh? Per exemple, l'àmbit l'àmbit del turisme. Vam dir que no, eh? Ha servit per bloquejar. És bé, jo crec que us he donat alguns exemples sobre perquè serveix la capacitat de bloqueig, eh? Per no parlar de l'habitatge que ha sortit vàries vegades. Moderador: Bé, ara procedim als 5 minuts de debat. Us passo el micròfon. David Minoves (ERC): Jo volia fer un petit recordatori, tampoc no vull semblar malastruc ara, eh? Però si creiem que el marc en el qual... Sí, sí, sí, em graven, sí, sí, no hi ha cap problema en què em gravin. Si creiem que el marc en el que ens estem movent és que l'independentisme té la capacitat de poder bloquejar un govern del PSOE sense ser conscients del que ens ve a sobre, és que vivim en un altre món. I per tant, allò que tenim al davant no és una alternança democràtica d'una dreta normal, homologable a les europees. El que ens ve a sobre és una autèntica revolució involucionista en el que el que acabarà passant serà un atac directe sobre drets, llibertats, drets lingüístics, drets sexuals i reproductius, drets fonamentals. I per tant, si l'independentisme té la capacitat de bloquejar alguna cosa, el que hauria és de bloquejar la capacitat d'una regressió de drets i de llibertats. A partir d'aquí, si es donen oportunitats per que qualsevol altra opció, escenari de govern no passi per això, l'independentisme ha d'aprofitar l'avinentesa per posar temes sobre la taula. I encetaré un dels temes que no hem no hem posat en aquests moments encara a debat, és sobre quina proposta. Perquè cert, vivim en un moment en el qual hi ha decepció, hi ha malestar, fins i tot hi ha una certa rancúnia, però no hi ha una agenda compartida de l'independentisme. Si la gran pregunta és: "Anem a bloquejar?", vol dir que no tenim proposta. I si no tenim proposta, de quina manera podrem aconseguir arribar a molta més gent i tenir massa crítica suficient per poder encarar algun dia un altre embat? No es tracta només de parlar d'allò que no hem fet, sinó també de com arribem a molta més gent per tenir la capacitat de mobilitzar i modificar aquesta realitat. I d'això també va les eleccions del 29 de novembre. Jordi Graupera (Alhora): Hem d'interrompre'ns, se m'havia oblidat que ens havíem d'interrompre'ns. No ho esteu aconseguint això d'ampliar, eh? El... David Minoves (ERC): Bueno, ja ho veurem, està per veure. Jordi Graupera (Alhora): En tot cas, només per respondre al que han dit abans, és a dir, una llei per evitar per protegir els mutualistes, és a dir, les mútues; una llei per evitar les 37 hores i mitja per protegir, diu ell, el sistema comercial, però en realitat és per protegir la patronal; una llei per frenar el Decret de l'habitatge amb uns continguts que són similars als mateixos que van aprovar l'any 22. Per què està passant això amb Junts? Per què Junts, que ens ha venut ser Braveheart, de cop i volta torna a l'agenda de dreta i esquerra? D'una manera tan clara, amb afirmacions de propaganda tan clares d'una agenda típicament del centredreta europeu? Bé, doncs perquè el 2022 Junts estava competint amb l'espai d'esquerra. Bé, Esquerra i Junts porten competint des de l'any 2014 i el 2017 el seu fracàs en part s'explica per la seva competència. I aleshores Junts feia veure que era un partit de moltes sensibilitats, més aviat de centreesquerra, ens deien això. La Laura Borràs ens deia això, la presidenta del Parlament ens deia això, és a dir, és el que ens deien, era la competència. I aleshores els hi ha sortit un partit a la dreta. Els hi ha sortit un partit a la dreta que se'ls hi està menjant l'electorat, que és Aliança Catalana. Se'ls hi ha menjat l'electorat amb l'argument de la immigració que està travessant Europa com un incendi i també amb les polítiques de dretes, des del suport més radical a Israel fins a coses econòmiques més bàsiques. I aleshores han anat a cobrir aquest flanc. Primer van demanar la competència d'immigració, ho van votar al Congrés amb tota la seva influència, ho van perdre, no va passar. I ara han fet una sèrie de lleis per intentar enviar el senyal que el votant de dretes que vota Aliança perquè s'ha cansat de l'hegemonia d'esquerres pugui tornar a la casa del pare, que és Junts. Com si Aliança fos un repositori de vots que els hem tingut allà un temps i ara poden tornar. Això és l'únic que està passant. El que està passant és que l'eix esquerra-dreta s'ha tornat a imposar i per això uns poden parlar de les lleis d'habitatge, de les condicions materials, de les lleis reproductives i els altres poden parlar de les mútues i dels comerciants, perquè volen que ens discutim sobre aquest eix. I això és el que nosaltres rebutgem i la única manera de rebutjar-ho és poder passar el micròfon al meu company perquè pugui continuar explicant-vos lo bones que són les raons per votar Alhora, com ha fet abans. David Minoves (ERC): Disculpa, però no parlar-ne no vol dir que no passin aquestes coses. No parlar de el perill sobre la salut sexual reproductiva no vol dir que no passin coses. Per tant, negar la realitat i parlar que només hi ha un conflicte nacional sense entendre que també hi han condicions objectives sobre les persones, jo crec que és viure en el món de Yupi. Josep Pagès (Junts): Bé, ara estem debatent sobre la possibilitat de bloquejar, no? Sobre el bloqueig dels partits independentistes a a Madrid, eh? Dues qüestions volia comentar i una cua, eh? I una tercera. Moderador: Recordeu que estem a l'hora del debat, eh? Josep Pagès (Junts): Sí, sí, sí, és important. [riures] La primera qüestió que volia comentar és que em felicito, jo crec que us hem de felicitar també els companys d'Alhora, de que des de l'any 2023 a l'any 2026 hagueu entès que si es vol incidir, bloquejar, denunciar a l'Estat espanyol es va a presentar-se, que les abstencions, per molt crítiques o conscients que siguin, no serveixen absolutament per res. Suposo que ara participar sí que us sembla més interessant perquè us presenteu vosaltres, eh? Vull dir... Jordi Graupera (Alhora): Una al·lusió de cinc segons: mai he defensat l'abstenció, jo vaig votar en blanc a les últimes eleccions i ho vaig dir públicament que votava en blanc perquè no em veia amb cor de votar cap de les dues opcions... Josep Pagès (Junts): El que ens consta a nosaltres és que és que vas defensar l'abstenció i vas defensar en tot cas el vot nul. Sí, no m'ho invento, tinc la informació, tinc la informació i és així, vull dir. Però de totes maneres, de totes maneres em felicito que hagueu evolucionat i que del vot en blanc o de l'abstenció o del vot nul presenteu una proposta per participar. Jordi Graupera (Alhora): No, no, si crec que tens els fets una mica equivocats. El 2019 ja ens vam presentar, a les últimes no ens vam presentar i vam votar en blanc perquè vosaltres ens prometíeu coses que no es feien. Josep Pagès (Junts): L'any 2023, l'any 2023 consta consta i l'hemeroteca l'hemeroteca ho confirma que defensàveu una cosa que a mi em sembla molt sorprenent, que és una abstenció conscient. Em sembla molt bé, eh? Però encara em sembla millor que hagueu evolucionat cap a presentar una una una proposta. No, ho dic ho dic... Jordi Graupera (Alhora): Ja està, ja està. Josep Pagès (Junts): Val, ara continuo, eh? Bloquejar, bloquejar. Estic d'acord amb la idea de del bloqueig de les institucions espanyoles si d'aquí se'n deriva una utilitat en la defensa dels interessos de Catalunya. Ara, si un bloqueig consisteix únicament en anar a unes segones eleccions, home, potser val la pena treballar-ho una mica més, no? Potser un bloqueig pot consistir en utilitzar els teus vots, si són determinants, per aconseguir una sèrie de qüestions que posin en dubte el mateix statu quo del règim del 78. Això jo crec que és una forma de bloquejar, de trolejar l'Estat com a mínim més intel·ligent i més d'acord amb els pocs recursos dels quals l'independentisme disposa ara mateix, eh? El no pel no... Moderador: En aquest moment hi ha acabat el temps. Josep Pagès (Junts): D'acord. David. David Minoves (ERC): Jo crec que serà la darrera vespill, però si l'objectiu de l'independentisme és anar a trolejar és que no hem après res del que hem fet durant aquests darrers anys. Insisteixo, el poder s'ha d'exercir. El que no es pot fer és com si fos un circ. Per tant, si hi ha una opció real on l'independentisme tingui la capacitat de decidir, abans que bloquejar i forçar una repetició electoral, intentar que els les pròpies forces i la resta del sobiranisme que hi ha arreu de l'Estat espanyol: bascos, gallecs, i qui s'hi apunti, tenir la capacitat d'incidir sobre l'agenda política i aconseguir avançar cap als nostres objectius. Dimitir d'això és dimitir de la política. Per tant, si l'opció és en el cas que siguem decisius és bloquejar per unes noves eleccions, insisteixo, és renunciar a la política. I que l'independentisme renunciï a la política després de tots aquests anys de treball, d'esforç i de ser una proposta política que engresca a molta gent, que continua engrescant malgrat la decepció, les renúncies i allò que hem fet malament, seria malbaratar absolutament tot aquest capital. Per tant, del que es tracta és aprofitar aquest capital, aprofitar la nostra força a Madrid i si és possible i depèn de nosaltres, condicionar la política espanyola avançant cap a una agenda realment de reconeixement de drets i llibertats, drets nacionals i drets socials. Ambdós són imprescindibles i per tant renunciar a això seria renunciar a la política i regalar, en aquest cas, la governança a l'Espanya més profunda i a l'extrema dreta. Moderador: Moltes gràcies a tots tres per aquest debat. Ha sigut una mica més educat que que l'anterior. Ara passem al al tercer apartat, que serien sobre les prioritats que han de tenir les formacions independentistes a les Corts Generals. Són dues preguntes i la primera és: s'ha de prioritzar sempre l'agenda política independentista o el que seria la causa nacional catalana o considereu que en determinats moments poden haver-hi altres objectius més importants? Siguin socials o de l'eix esquerra-dreta. David Minoves (ERC): Ara a qui? En David? Després jo, no? Després tu ets. Moderador: En David. David Minoves (ERC): Ah, tu, ah, sí? Josep Pagès (Junts): Jo crec que sí, no? David Minoves (ERC): Sí, jo he sigut el primer, tu el segon i jo el tercer. Ja m'he perdut. Torna a repetir la pregunta. Moderador: La pregunta és si l'eix independentista i l'eix nacional ha de ser sempre la prioritat per les formacions independentistes al Congrés o es pot donar preferència en algun moment a altres temes més socials o econòmics o de la temàtica que sigui? David Minoves (ERC): Nosaltres, els independentistes en general i Esquerra Republicana en particular, som un partit que el que vol és tenir el màxim de poder possible a les institucions pròpies. Per tant, tot allò que sigui laminar les competències de l'Estat perquè aquestes competències siguin exercides per al Parlament de Catalunya i en el camí per esdevenir, perquè jo sí que crec, això durant un temps se'n va fer molta befa durant el procés de que les institucions pròpies són importants. Les institucions pròpies són unes institucions absolutament inacceptables perquè és autonomisme. Greu error, perquè disposar de competències i disposar d'institucions és tenir disponibilitat de fer polítiques públiques a favor de la gent del país. A partir d'aquí, tot allò que puguem fer a Madrid per aconseguir més competències i per aconseguir enfortir l'autogovern, benvingut sigui i aquesta ha de ser la dinàmica principal. Però òbviament tampoc no podem oblidar que no som persones que només depenem de les nostres institucions, perquè bona part de les polítiques públiques que ens afecten personalment, socialment, de tota mena, en tots els àmbits, es legislen des de Madrid. Per tant, tampoc no podem desaparèixer d'aquests debats i hem de ser en aquests debats. La prioritat sempre ha de ser, però, que aquests debats comportin un enfortiment de l'autogovern i tot això ha de formar part d'una estratègia, una estratègia de, insisteixo, acumular forces, forçar un debat perquè si hi ha la possibilitat un altre cop que tinguem la capacitat suficient, realment posar sobre la taula un altre procés i un procés que sigui, òbviament democràtic, però que sigui realment intel·ligent i que no depengui només de la voluntat, sinó també de les pròpies capacitats. Mentrestant, màximes competències, la prioritat a Madrid sempre ha de ser aconseguir el màxim de competències per millorar la vida de la gent i de les persones de Catalunya. Només així tindrem aquesta majoria social que estem demanant. Moderador: Ara crec que va en Josep. Josep Pagès (Junts): Molt bé. Pots tornar a repetir la pregunta? Moderador: Sí, és si s'ha de prioritzar sempre l'eix nacional català i l'independentisme o si es poden prioritzar altres temes. Josep Pagès (Junts): Nosaltres no tenim cap mena de dubte ni de però ni de matís: s'ha de prioritzar l'eix nacional català. L'eix nacional és absolutament prioritari i per nosaltres qualsevol altre tipus de qüestió és subsidiària. Per tant, per exemple, davant la disjuntiva de si respondre als interessos d'un bloc espanyol de dretes i per tant del senyor Feijóo o de respondre als interessos d'un bloc espanyol d'esquerres i per tant del senyor Pedro Sánchez, nosaltres ho tenim molt clar: bloc Catalunya. Això és la nostra base, és el nostre fonament, és la nostra forma d'entendre la nostra presència a aquell ser que parlàvem al principi a Madrid. I bé, aquest ser a a Madrid, aquest ser al Congrés espanyol passa per defensar pilars bàsics de la societat catalana, eh? Evidentment, sí que hi passa. Per exemple, una regeneració de l'economia catalana, una renovació de l'economia catalana, un fer front a un problema dels més grans que ara mateix té la societat catalana, que és el canvi demogràfic, que és la immigració, el problema de la immigració, eh? Després, evidentment, hi ha la preservació de la identitat catalana, defensar contínuament en tots els en totes les qüestions l'existència d'una nació i això evidentment passa perquè mentre no tinguem la independència nosaltres volem poder fer front a aquestes qüestions. Primer, amb una delegació de de competències en matèria d'immigració per fer front al fenomen de la immigració, eh? Per cert, Junts per Catalunya considera que ara mateix els serveis públics a Catalunya estan superats per la per la població existent i concretament una població que creix de forma exponencial. Avui mateix he sentit a la ràdio que hem arribat als 8,2 milions d'habitants, eh? Jo crec que els serveis públics de Catalunya: la sanitat, l'educació, les infraestructures ja no poden assumir aquest nivell de població, és així, eh? I un un apuntet més, després hi hi incidiré, eh? Molt important també per per nosaltres: ha arribat el moment de plantejar una relació econòmica amb Espanya a la basca, una bilateralitat que es basi en la idea del concert econòmic. A Catalunya, tal i com vam posar als acords de Brussel·les, consten els acords de Brussel·les, Catalunya ha de ha de recaptar el 100% dels impostos i només després, en el seu cas, doncs pagar la quota que correspongui als serveis de l'Estat. Aquest és el nostre posicionament i creiem que és imprescindible ara mateix per fer front a aquestes qüestions socials que afecten la societat catalana. Jordi Graupera (Alhora): Només recordar que a l'última investidura es va posar com a condició el traspàs del 100% de l'IRPF recollit per la per l'Agència Tributària de Catalunya i evidentment no s'ha aconseguit ni s'aconseguirà ni s'ha traspassat realment. Jo crec que la pregunta de fons és per què esperen tenir els mateixos resultats si continuen fent el mateix i prometent el mateix? No hi ha cap, no fa cap sentit això. El problema de la política catalana, no dels partits concrets, de la política catalana, és que no té credibilitat. Abans del procés sempre hi havia l'amenaça de la independència com una cosa que es podia fer servir perquè Pujol negociés el peix al cove. "Si s'aixequen els catalans, si s'afarten, arribarà un moment..." I aleshores va venir l'època de l'Estatut, perquè l'Estatut es basava en el principi que fins i tot competències que eren a la Constitució no hi havia manera d'exercir-les. I aleshores es parlava de blindar les conseqüències per llei, perdó, les competències per llei perquè fos inevitable fer-les servir, i per això es va fer l'Estatut. I aleshores el van retallar, i no en van tenir prou de retallar-lo i causar una involució, sinó que a més a més van necessitar humiliar-nos públicament, que quedés clar qui manava, que quedés clar que el que nosaltres havíem percebut com a percebut com els nostres drets en realitat no eren els nostres drets. I així és com va començar el procés: reivindicant la sobirania plena, la llibertat del país, la independència. I quan va arribar l'últim moment, el moment de l'acumulació de forces, el moment en el que se'ns ha dit que hi va es van cometre alguns errors, però no se'ns ha dit quins, en aquell moment es va cedir. I com que es va cedir, la carta, la carta de la suposada amenaça que podia fer servir Pujol per negociar el peix al cove, i que tampoc li donava grans resultats amb algunes excepcions, ja no serveix. L'Estat sap que no necessita complir amb cap part de la seva del seu del seu acord, que no hi ha negociació que t'obligui realment a complir amb els pactes. I per això al principi de la legislatura pots pactar un traspàs de Rodalies i que acabi amb un bloqueig del traspàs, un 51% per la Generalitat que acabi sent un 49, pots pactar una condonació del deute que no es produeixi mai, pots pots pactar un finançament que no arribi mai, pots pactar un un traspàs dels impostos que no arribi mai perquè no hi ha cap incentiu. Per això la única cosa raonable que es pot fer a Madrid és anar a dir que no, per recuperar la credibilitat, perquè la gent entengui aquí, allà, a tot arreu que de totes les opcions que hi ha sobre la taula la única real és dir que no. Perquè el que et pregunten els partits espanyols és: ens dones el que volem o t'ho prenem per la força? Moderador: Passaríem als [inintel·ligible] aquesta pregunta. Vale? Els 5 minuts de debat [inintel·ligible]. Com vulgueu intervenir, la paraula és lliure, per tant... Jordi Graupera (Alhora): di que no, perquè el que et pregunten els partits espanyols és ens dones el que volem o t'ho prenem per la força? Sí, però jo crec que ha de començar ell. David Minoves (ERC): Bueno, en qualsevol cas, si vols respondre alguna cosa d'allò. Els tres minuts és lliure decidir vosaltres. Josep Pagès (Junts): Es parla molt d'una qüestió. Estem parlant molt d'una qüestió que és di que no, di que no, eh? Bé, jo crec que és evident que hi ha una necessitat de, per tenir existència política, de dir que no, eh? És evident. És a dir, si tu no ets capaç de plantar-te davant d'una política sectorial que afecta l'economia del teu país o que afecta l'associacionisme del teu país, com per exemple nosaltres considerem que era la llei de lobbies, és natural saber dir que no, eh? Vull dir, és con- consubstancial a la a tenir una veu pròpia saber-te plantar. Més ben dit, tenir l'obligació de plantar-te i fer-ho, eh? I bé, jo crec que Junts per Catalunya hem excel·lit en aquesta en aquesta forma d'entendre la política, que és que s'ha de tenir una veu pròpia allà on es prenen les decisions. Per exemple, insisteixo perquè és, jo crec que és molt és molt important: els decrets llei d'habitatge, eh? Els decrets llei d'habitatge el govern espanyol els aprova, els aprova en vista a la convocatòria d'unes eleccions. Són uns decrets trampa, evidentment, i nosaltres ho sabem, perquè vam participar, excepcionalment vam fer una excepció i vam negociar amb l'Estat, amb el govern espanyol quan havíem dit que no negociaríem res a partir de de l'octubre de l'any 2025. Vam fer una excepció per la importància que té l'habitatge per tots per tota la població, també pels joves, també i molt especialment pels joves, i vam entrar a la negociació. I al final el que va passar és que aquesta suposada negociació només tenia un objectiu: era escenificar que Junts és molt de dretes i que està al costat de Vox i de PP pel que fa a les propostes d'habitatge. I escolta, a nosaltres no ens va importar gens votar al costat de PP i de Vox en contra dels decrets d'habitatge, com a mi particularment no em va importar gens votar al costat de PP l'any 2006 en el referèndum que es va fer a Catalunya sobre l'Estatut d'Autonomia. I poden haver-hi raons molt diferents per les per les quals tu votis un no a una determinada llei, eh? Si voleu, podem parlar d'habitatge. Els el reial decret Jordi Graupera (Alhora): Tu vas votar que no a l'Estatut? Josep Pagès (Junts): Evidentment que sí, clar. Jordi Graupera (Alhora): No era la teva intenció. Josep Pagès (Junts): Sí, sí, sí, sí, sí. Jordi Graupera (Alhora): No és la posició de l'espai polític que ara representes. Josep Pagès (Junts): És que en aquell moment jo era militant d'Esquerra Republicana. Sí, sí, com havia estat militant del BEI i, evidentment, quan es va produir un un el segon tripartit vaig ser dels que va decidir que per defensar la independència de Catalunya, doncs Esquerra Republicana no era el partit que jo creia adequat, amb tots els respectes i amb i amb tota la i amb tota l'estima per un partit de tan important tradició històrica en el catalanisme. Jordi Graupera (Alhora): I ja que estàs explicant la teva trajectòria, et puc fer una pregunta? Et puc fer una pregunta breu? Josep Pagès (Junts): No, encara encara, no perquè no havia acabat. No havia acabat. Espera, no, deixa'm acabar i després te- Jordi Graupera (Alhora): Però que això no és acabar, que això és el debat. Josep Pagès (Junts): Sí, sí. Jordi Graupera (Alhora): Deixa estar lo micro perquè t'estic interrompent igualment. Pots triar agafar-te el micro a la boca [riures] o no tenir-te el micro a la boca, però t'interromprè igualment. Et faig una pregunta que no és no és maliciosa. Ara que estàs explicant la trajectòria, et puc fer una pregunta? Abans has obert, jo no no me n'havia adonat d'això, has obert la teva intervenció explicant que havies estat aquí a la Pompeu com formant part de la sindicatura, és correcte això? La Sindicatura del Referèndum. Josep Pagès (Junts): Sí, correcte, correcte. Jordi Graupera (Alhora): La Sindicatura del Referèndum. Mai ha quedat clar, Josep Pagès (Junts): Sí. Jordi Graupera (Alhora): i potser és una bona oportunitat, i ho dic honestament, eh? Crec que mai ha quedat clar perquè quan us van destituir no sé si és la paraula, quan us van dir que no continuéssiu perquè hi havia una amenaça, deixa'm el micro, fes-me el favor. Josep Pagès (Junts): No, perquè volia acabar volia acabar de comentar el Jordi Graupera (Alhora): Després acabaràs lo de l'habitatge, deixa'm preguntar-te una cosa. Voleu que li pregunti això? Públic: Deixa'm aclarir que la referència que feia era el seu argument. Jordi Graupera (Alhora): Perquè és un altre, ara vol obrir lo de l'habitatge, ara vol que Estem en el debat, no? Josep Pagès (Junts): No, estem estem Si em deixes Públic: per poder entrar en un debat [inintel·ligible] Josep Pagès (Junts): el teu plantejament. Jordi Graupera (Alhora): És una cosa. Es repeteix una altra vegada lo de l'habitatge, que ho torni a explicar i després que Josep Pagès (Junts): Si vols el micròfon, ja te'l donaré, però deixa'm acabar la intervenció, [riures] no passa res, ja el tindràs el micròfon. Bé, nosaltres vam votar que no als decrets llei d'habitatge perquè són uns decrets uns reials decrets llei que no defensen, en realitat, l'accés a l'habitatge, per exemple, de les persones joves i de les persones vulnerables. Són uns reials decrets lleis que el que fan és fer més estret el mercat de l'habitatge, impedir impedir que es puguin posar més habitatges al lloguer. Això és així i els els números ho demostren, perquè des del moment que es van tornar a aprovar, doncs el nombre d'habitatges en lloguer s'ha reduït, eh? Entre moltes d'altres mesures, per exemple, són uns reials decrets que no defineixen què és un fons voltor, únicament defineixen que no es poden comprar immobles per sota del 70% del seu preu. Per tant, davant d'un reial decret llei que era absolutament un titular amb el qual nosaltres no hi estàvem d'acord, nosaltres vam fer una cosa molt molt molt, crec jo, arriscada, que és posar-nos en el disparador de votar que no al costat al costat de Junts, al costat de Vox i de PP. I no ens per nosaltres no és cap problema votar coincidir a l'hora d'apretar un botó verd, vermell o groc, és a dir, a favor, en contra o abstenció, ens és igual qui coincideixi, nosaltres votem la mesura, eh? Per tant, sobre el no, ja us ho dic, nosaltres, Junts per Catalunya, no tenim cap problema en votar no, sí o abstenció, sempre que sempre que es derivi de les dels arguments i de l'estudi i de la reflexió que hem fet al voltant de cada tema. David Minoves (ERC): Jo crec que en la pregunta que ens demanaves, perquè també insisteixo que costa de de retenir-la perquè totes van versant al voltant del mateix tema, de la possibilitat de poder incidir i, per tant, de de negociar. Abans s'ha s'ha dit una cosa amb molta alegria de que les eleccions anticipades les convoca Pedro Sánchez perquè Junts vota el que vota. Jo crec que tots plegats som prou intel·ligents com per saber que en un moment en el qual es gira la conversa pública per parlar tothom constantment de Ceuta, per parlar del desnonament d'una dona en una situació d'absoluta vulnerabilitat, canvia la conversa pública i, per tant, el PSOE aprofita la vinententesa perquè és una conversa en la qual creu que és el millor marc de discussió de la seva campanya electoral. I és el PSOE i és Pedro Sánchez qui decideix convocar aquestes eleccions perquè li interessa el marc discurtiu, el el marc de discussió de l'habitatge i no li interessava el marc de Ceuta. No no depèn només d'una votació. Que ha aprofitat la vinententesa? Sí. De la mateixa manera que oblidem molt ràpidament que aquesta passada legislatura, i ho donem una cosa com bueno, ja superada, l'amnistia. Bé, cert, aquesta legislatura ha versat al voltant de la columna de l'amnistia. I era una cosa que ara fa 4 anys era: «Ni amnistía ni nada de eso». Estàvem aquí i si ara estem acceptant no només que l'amnistia sigui una realitat, sinó que a més a més arrossegant a la judicatura espanyola, que s'hi va negar rotundament per unes sentències europees a fer el que allò que no volia fer, és una victòria neta de l'independentisme. Per què és una victòria neta? Perquè també treu l'independentisme de tot un plantejament repressiu de persecució política i per l'independentisme és important recuperar una certa normalitat. I això no és dolent en si mateix. Per quina raó? Perquè si l'independentisme és percebut per la gent de Catalunya com una cosa que implica presó, implica repressió, poca gent s'hi apuntarà. I això també és actuar intel·ligentment i això també és tenir la capacitat d'incidir sobre la política espanyola per modificar les condicions objectives i que l'independentisme surti un altre cop d'aquest d'aquesta casella d'allò que està anatemitzat i pugui tornar a fer política, perquè només amb la capacitat de fer política i de mobilitzar suficient força per modificar, per exemple, la legislació espanyola. I algú dirà: «No, és que això de l'habitatge no és eix nacional». Perdona? L'habitatge no és eix nacional? Que els meus fills o o que molts de vosaltres no podeu viure als barris on heu crescut no és eix nacional? Que hi hagi comunitats, que hi hagi arrelament, això no és eix nacional? Jo crec que amb això ens equivoquem i molt. Per tant, no tot allò que interessa objectivament a l'independentisme passa només per una lluita específica al voltant del reconeixement de l'autodeterminació, que també, que també. I vaig a una darrera reflexió. Jo me'n recordo quan en un debat que es va realitzar al Congrés dels Diputats, on nosaltres també vam votar al costat del PP, que va ser en contra de la posició del govern espanyol en relació al Sàhara Occidental, direu: «Vaja tonteria». Bé, no no sé si en sou conscients, aquest divendres passat hi ha hagut una votació al Consell de Seguretat de Nacions Unides en el qual s'ha desarborat la Minurso. La Minurso és la missió del Sàhara Occidental per la celebració del referèndum. I aquesta celebració del referèndum estava dins d'un marc que era d'un país amb un procés de descolonització. En la mesura en què la comunitat internacional entén que ni tan sols una colònia té el dret a l'autodeterminació, això objectivament ens afecta. I, per tant, en aquella votació que vam votar amb la majoria, excepte el PSOE, de que no s'acceptava el canvi de postura del govern espanyol acceptant l'autonomia com la solució més raonable per al Sàhara Occidental, estàvem fent política catalana també. Estem fent política catalana perquè estem parlant de l'autodeterminació. Per tant, les votacions, òbviament, poden ser, diguem-ne, amb una arquitectura adaptable a les circumstàncies, però mentre es tingui l'objectiu clar. El problema és quan l'objectiu no està clar. Per tant, si quan votant sobre la llei de l'habitatge no ets prou clar per enviar un missatge clar als joves catalans que volen viure als seus barris, el que estàs fent és dinamitant la possibilitat de tenir una societat cohesionada i de joves que puguin viure als seus barris per construir una identitat nacional col·lectiva, per construir país. D'això també va la proposta independentista adaptada a la realitat actual, perquè allò que mou la gent jove al carrer no és només l'independentisme, que cada cop més, com tu bé saps, a les manifestacions de l'11 de setembre, sinó també les mobilitzacions per l'habitatge digne. D'això també va el país. I si l'independentisme es queda fora d'aquest debat i no l'entén com un debat consubstancial a la construcció del país, torna a ser minoritari. Jo insisteixo, soc pesat en aquest debat, però tornar a arrossegar l'independentisme al testimonialisme no és l'opció d'Esquerra Republicana. Potser per altres sí, per quedar-se més contents, però no és la nostra. Jordi Graupera (Alhora): Està clar que el problema que tenien no era de compartir el micro. A mi em sembla ells volen la dreta i l'esquerra i negociar amb Espanya. Vale, voleu això? Endavant, cap problema, és la vostra opció. Les coses interessants que han passat al país els últims 15 anys han passat fora de la influència d'aquests dos grans partits. Ara et veia la teva samarreta del Correllengua agermanat, la cosa més important que ha passat a la llengua als Països Catalans els últims anys ha estat que milers de joves del País Valencià, de les Illes Balears i del Principat i de la Catalunya Nord han fet el Correllengua agermanat. Això ha passat al marge dels partits. Com va passar al marge dels partits les celebracions populars dels referèndums 2009-2011, que se'ls van haver de menjar contra la seva voluntat i amb molta resistència. Molta d'aquella gent va acabar incorporada als partits, com pot ser el teu cas. David Minoves (ERC): No és el meu cas. Jordi Graupera (Alhora): Molta d'aquella gent, i a les bases Escolta'm, jo t'he deixat aquí fer una parorata sobre que aquest decret permet als joves catalans quedar-se en els seus barris, que he hagut de mossegar-me la llengua perquè realment, ostres, o sigui, el problema que tenim amb aquest decret no és que Pedro Sánchez l'hagi aprofitat per convocar les eleccions, és que l'ha creat per convocar les eleccions, que són dues coses diferents. Perquè ha tingut tota la legislatura, dues legislatures per fer política d'habitatge i no ha fet res i amb el vostre suport! Amb el vostre suport! El govern de Pere Aragonès tampoc va fer res per l'habitatge! El govern de Torra tampoc va fer res per l'habitatge! El govern de Puigdemont tampoc va fer res per l'habitatge! El govern d'Artur Mas tampoc va fer res per l'habitatge! I el govern de Maragall tampoc. Escolta, que vols venir a debatre? Perquè portes tota l'estona fent comentaris de text de les coses que diem. Puja! Vina, vina i tens el debat amb nosaltres, vina. Sí. Sí, exacte. La del la que va negociar el govern el govern, exacte. La que ha tret la que vols dir la que ha estat tan mal dissenyada que ha tret ha tret pisos del mercat de lloguers? Aquesta és la que vols dir? Perquè aquí a la Pompeu Fabra hi ha un institut d'estudis econòmics que ha estudiat aquesta llei i ha demostrat que ha estat tan mal dissenyada que fins i tot per seguir Què passa? Moderador: No, prou, calleu tots tres, ja. Tots tres. No, tu també, vale? A veure. Ja he dit en una ocasió que aquest debat és entre els tres ponents, amb els límits d'educació evidentment, però des del públic no es pot intervenir i tampoc es pot, ai perdó, gràcies, i tampoc, és a dir, també he dit que no es pot interactuar, diguem, entre els ponents i el públic. O sigui, això és un debat entre vosaltres i l'heu de tenir vosaltres de forma educada i respectuosa, no ha de ser un debat vosaltres contra persones del públic. Això va tant tant per tant per vosaltres com pel públic, vale? Espero que quedi clar. I bueno, de de totes maneres, ja ja havia passat bastant He he dit que calleu, vale? He dit que calleu, crec que queda prou clar. Vull dir, ho he dit ho puc dir ho puc dir d'una forma més maleducada, però em sembla que no puc dir més clar, vale? Jordi Graupera (Alhora): Però jo vull acabar la meva intervenció, no? L'original, la que volia fer abans. Moderador: Ja ja havien passat més de 10 minuts, o sigui, us he deixat que passés més temps del del previst perquè he vist que estàveu tenint un bon debat on sorgien, diguem, idees i que estava sent respectuós, però en el moment en què el públic comença a intervenir i comenceu a discutir-vos els ponents amb el públic, això ja s'està anant de mare, vale? Per tant, ara procedirem a la següent pregunta del tercer apartat i després procedirem, bueno, el quart apartat són dues preguntes, però només en farem una perquè anem bastant curts de temps. La segona pregunta, l'altra pregunta de d'aquest tercer apartat és, bueno, és sobre un tema que s'ha anat s'ha anat mencionant en el en aquest debat, que s'ha parlat de l'amnistia, del català al Congrés, al principi també s'ha mencionat el tema del traspàs de Rodalies. Aleshores, veient totes aquestes coses, diguem, que s'han anat aconseguint aquesta aquesta legislatura, quina és la lectura que en feu? És a dir, considereu que es pot fer una bona lectura del que s'ha aconseguit en aquesta legislatura i considereu que això ens pot ajudar a la independència o ens pot ajudar a seguir aconseguint més coses per acostar-nos a la independència? Josep Pagès (Junts): Ara no sé a qui li toca. Jordi Graupera (Alhora): Em toca a mi? Josep Pagès (Junts): A mi em toca, no? Jordi Graupera (Alhora): En els últims 10 anys hem tingut en tot el Occident una onada reaccionària que s'ha fet amb el control de governs de tot el continent. Als Estats Units és la la més visible, però ho hem vist als Països Baixos, ho hem vist a Àustria, ho hem vist en governs polonesos, ho hem vist en el creixement de l'extrema dreta a França i ho hem vist a Espanya també. A Espanya les últimes eleccions les va guanyar el PP i Vox i Pedro Sánchez les va perdre. L'única raó per la qual Pedro Sánchez va poder governar va ser perquè tenia uns potencials socis sota coacció, uns a l'exili, els altres inhabilitats, i aleshores va poder posar-los-hi una pistola al cap i dir-los-hi: «Negocieu a la baixa». Aquest és l'argument que jo m'esperava avui com a argument positiu per canviar en aquesta legislatura, que com que aquests polítics han deixat d'estar sota coacció, ara podrien negociar amb més força que no podien fa 3 anys o fa 4 anys. Però no és l'argument que s'ha fet. En qualsevol cas, és l'argument més bo, em sembla a mi, però, en tot cas, ara mateix el que estem veient és un canvi en aquest gir reaccionari. L'hem vist als Països Baixos, va governar l'extrema dreta i l'extrema dreta va caure i ara governa un partit que es diu D66 i ara, mentre nosaltres estem parlant en aquest debat, s'està veient les eleccions midterm als Estats Units, que molt probablement guanyaran els Demòcrates molt més del que es podia esperar i sembla que comença el declivi de l'era Trump. Per tant, hem de veure què passa en els propers anys i quina influència real podem tenir. Espanya pinta que com que no ha passat aquesta onada reaccionària, continuarà creixent. Si no al govern de l'Estat, en tots els altres llocs. Mireu el País Valencià, mireu les Illes Balears, mireu altres comunitats autònomes i altres ciutats on va avançant i mireu el que passa dins de l'independentisme, que ha hagut ha aparegut un partit que també representa aquesta onada reaccionària a l'interior de les idees catalanistes. Què podem fer en aquest entorn? Realment existeix la possibilitat d'anar a Madrid a negociar alguna cosa? El problema que tenim estructural, a part de que som una minoria estructural, és que els dos partits que estan oberts a negociar no tenen cap altre candidat que no sigui el PSOE. No poden investir el PP, no poden investir Vox. Per tant, l'única cosa l'única coacció disponible que té el PSOE és que ve l'extrema dreta o que ve el PP amb extrema dreta. Potser preferiran fer una gran coalició, però d'entrada és l'amenaça que tenen per tenir-los agenollats. Per tant, fiar-ho a una negociació a Madrid, fiar a que podràs arrencar alguna cosa de matís és una mala idea, independentment de si negocieu bé o negocieu malament. La idea de negociar sota aquestes condicions és una mala idea perquè no en pot sortir res realment bo, perquè un cop hagis signat el paper, l'altre bàndol no té cap incentiu per complir-lo. Per tant, el que necessitem fer és enfortir les estructures civils i les estructures polítiques polítiques institucionals del país. És a dir, arrossegar la conversa pública a que la gent hagi de dir que sí a l'alliberament del país i això, a dia d'avui, anant a Madrid a negociar la menuda, com Faust negociava la menuda, és una negociació que només et pot portar a legitimar la mena de d'estructures polítiques que acaben portant a Catalunya l'actual pacificació i el domini dels socialistes. Josep Pagès (Junts): Qui va? Tu. David Minoves (ERC): Molt bé, queda clar qui dirigeix el debat. Escolteu, jo crec que tothom és prou intel·ligent com per entendre algunes de les coses que han passat. De fet, sí que és cert que teníem dirigents independentistes a l'exili i a la presó amb unes condicions inacceptables i, per tant, això disminuïa la capacitat de l'independentisme de fer coses. Però si en aquest acord de govern de la majoria de la investidura el tema central, perquè va ser el tema central de la negociació, va ser l'amnistia, va ser en contra de la voluntat del PSOE. I, per tant, l'independentisme sí que ha estat capaç d'entendre i negociar, per exemple, amb un PSOE que no responia a una proposta d'Estat, sinó que tenia, en aquest cas al capdavant, una persona que s'adaptava a les circumstàncies per continuar al govern. I, per tant, sí que va haver-hi un incentiu per al PSOE per adaptar-se a les demandes de l'independentisme i eren aquestes i no unes altres. I avui ho donem per amortitzat, però en aquell moment no estava amortitzat. Per tant, fem memòria. I si ara tenim la capacitat d'incidir sobre un govern que no sigui el de la dreta i l'extrema dreta, que jo no seré qui l'abarateixi i diré és una alternança. Estem parlant de polítiques que s'estan aplicant al País Valencià i a les Illes Balears de lingüicidi, estem parlant de persecucions de drets fonamentals. Per tant, jo no l'habarate- no l'abarateiré i, per tant, per mi és un perill, certament, i no respon a una lògica de l'espantall del PSOE, respon a una memòria històrica de l'antifeixisme. A partir d'aquí, si tenim la capacitat d'incidir sobre un Pedro Sánchez que no respon a cap ideologia per mantenir-se al poder a canvi d'aconseguir objectius que s'hagi marcat l'independentisme i que ajudin a tenir una majoria, oi tant que l'aprofitarem, només faltaria! I aquells que no l'aprofitin, el que estaran fent és abandonar la política. I jo no tinc cap vocació i Esquerra Republicana no té cap vocació de tornar a ser un àmbit testimonial, una minoria nacional a casa nostra defensant allò que els quatre catalans volem, no. Jo vull incidir sobre una majoria, perquè aquest país l'ha conformat molta gent durant molts anys. Si ara us demanés que aixequéssiu la mà qui sou de vosaltres fills de vuit cognoms catalans, no sé quants en sortirien, però la majoria tenim orígens. El 80% de la població de Catalunya té els orígens en la immigració i, per tant, tots aquests discursos que ara sonen tan bé i que a més a més són el centre del debat al voltant del perill de la immigració, el que volen és dividir el país. A nosaltres no ens equivocaran, no ens apartaran de l'objectiu. Si l'objectiu, insisteixo, és aprofitar la palanca del poder que tinguem al Congrés dels Diputats, l'aprofitarem per aconseguir coses noves. Que els altres segurament ho farien millor? Escolteu, cap problema, voteu-los, al cap i a la fi aquesta és la gràcia de la democràcia, podeu votar, però tingueu en compte també la trajectòria. Una trajectòria d'un partit polític de 90 anys d'història que segurament s'ha equivocat, però que no ha fet mai utilitzar l'independentisme per rebentar-lo des de dintre com sí que han fet d'altres. I, per altra banda, si en algun moment donat no hem estat a l'alçada, hem patit correctius, però malgrat patir correctius, nosaltres no deixarem de fer política. Esquerra Republicana no deixarà de fer política i aprofitarà la seva força a Madrid, si cal, per continuar avançant, perquè això no va d'un dia, ni de dos dies, ni d'una generació, va d'alliberar el país i això va per llarg. Josep Pagès (Junts): La pregunta, insisteixo en en en en senyir-me a la a el que se'ns pregunta, era sobre si valorem positivament o com valorem els resultats d'en aquesta legislatura. Un partit independentista sempre valorarà com a insuficients els resultats que pugui obtenir en una legislatura espanyola. No és el nostre camp, és el camp contrari. Allà hi anem a resistir, a que a ens maneguin poc i a guanyar el que es pugui, eh? La independència, en tot cas, la declararem des del Parlament de Catalunya, que és des d'on s'ha de proclamar perquè així s'ha fet a tots els països del món que s'han que s'han que han assolit la independència. Dit això, jo el que volia dir és que més que valorar si hem aconseguit molt o poc, i és una reflexió personal que us faig, eh? De la meva experiència, el que valoro com a assoliment o com a guany o com a bé, com a cosa positiva d'aquests 3 anys i mig de la legislatura espanyola per part de Junts per Catalunya és haver imposat un mètode de relació amb el poder de l'Estat nou, un mètode que passa per anar més enllà de formar part d'un bloc o de l'altre, un mètode que passa per no donar en cap cas estabilitat a la legislatura, no donar-la per donada l'estabilitat de la legislatura, un mètode que sí, com és obvi, ha passat per la investidura d'un president del Partit Socialista, en aquest cas el 2023 va ser el senyor Pedro Sánchez el que vam investir, i un mètode que s'ha basat en el progressiu compliment dels acords que s'assolien i que si aquest compliment no es donava, nosaltres abandonàvem, fugíem, marxàvem, desapareixíem de l'equació. I això ho hem fet, això ho hem fet i ens han assenyalat per això. Hem estat constantment assenyalats, precisament a Madrid hi ha hagut qui ens ha dit que hem de desaparèixer del mapa. I aquesta persona que ens ho ha dit, doncs bé, és algú que encapçala les llistes d'Esquerra i de Podemos a les eleccions, ho sento dir-ho, David, perquè segurament tu no no penses el mateix, però ens ha dit que ens volien enviar a l'ostracisme, al catalanisme a l'ostracisme. Ostracisme perquè ho sapigueu ve d'ostra i significa tenir el paper que té una ostra al món, és a dir, cap, filtrar aigua, [riures] eh? Doncs no, nosaltres no estem a Madrid per per fer de l'ostra, eh? Estem, si som a Madrid, és per per incidir en la política espanyola. Moderador: Sí, bé, ara procedim als 5 minuts de debat entre els tres ponents si algun dels tres vol intervenir. Jordi Graupera (Alhora): Vols dir alguna cosa més? Moderador: És a dir, ara és un torn lliure de debat. Jordi Graupera (Alhora): Sí, sí, si fem encotillat també les intervencions, llavors no creem debat. Si algú vol dir una cosa, que la digui. Moderador: Per això dic, si algú de vosaltres tres vol dir alguna cosa, si no voleu dir res, no Josep Pagès (Junts): Sí, home, és que jo mateix, sí, sí. Jordi Graupera (Alhora): Jo no me'n recordo de la pregunta en la que estàvem. En quina pregunta estem? David Minoves (ERC): Bueno, això és un clàssic que em penso, eh? Em pots repetir la pregunta? Josep Pagès (Junts): Eh, que com valoreu lo que s'ha aconseguit en els darrers anys. David Minoves (ERC): Bueno, no ho sé, vinga, va. Està clar que en Jordi ho valora fatal, [riures] pitjor impossible. Jordi Graupera (Alhora): Podríem fer que tu dius el que jo diré, jo dic el que tu diràs [riures] No? Ens intercanviem. David Minoves (ERC): Jo, si vols continuar dirigint, dirigeixes tu. Fatal i pitjor impossible, durant aquests darrers 3 anys no ha canviat res. Bé, jo discrepo. No hem aconseguit tot el que volíem, però discrepo, oi tant. De cop i volta internacionalment hi ha hagut una situació en la qual s'ha aconseguit una cosa que no era concebible: una amnistia després d'un procés de desobediència amb voluntat d'aconseguir la independència forçant les costures d'un Estat no ha passat senzillament perquè un dia per l'altre el govern del PSOE va dir: «Ai, calla, teníeu raó», ans el contrari. I aquest segurament és el més visible, però tampoc no s'ha acabat ara mateix. De fet, avui mateix encara estem tancant temes i no s'han tancat tots, encara hi ha la gent que està patint per tot el tema del Tribunal de Comptes i que encara no se li ha resolt. I tot això Jordi Graupera (Alhora): Et puc interrompre? David Minoves (ERC): Sí, home, tu ja ho saps, ho fas fas molt bé això, eh? Jordi Graupera (Alhora): M'has dit «et demano permís per interrompre't», només això. David Minoves (ERC): Jo abans he intentat interrompre i m'has renyat, per això t'ho dic. Jordi Graupera (Alhora): Bueno, per això et demano permís. Estic d'acord. David Minoves (ERC): Carai, que bé. Jordi Graupera (Alhora): Estic d'acord. Mira, crec que la gent no hauria de permetre's el luxe de criticar a ningú que no estigui disposat a elogiar i crec que no estaria disposat a elogiar a ningú que no estiguis disposat a criticar. És una norma que ens hauríem d'aplicar tots. Per mi, Esquerra, t'ho he dit amb tota honestedat, Esquerra Republicana és un partit importantíssim per Catalunya, és un partit que té 90 anys. També l'espai que pots resseguir des de la Lliga i Acció Catalana fins a Convergència i fins a PDeCAT i fins a Junts també és un espai molt important i crec que han fet grans coses per Catalunya. Però crec també que en l'última legislatura l'èmfasi en l'amnistia, que és un èmfasi que ha tingut el seu resultat, i crec que ens estaríem enganyant si no estiguéssim dient que l'amnistia també ha beneficiat l'Estat en el sentit no només que s'han amnistiat una sèrie de policies, sinó també que l'Estat necessitava pacificar la situació internacionalment, necessitava enviar el senyal que s'havia acabat aquesta carpeta i que s'havia tancat i l'amnistia era necessària. I també podem dir que al principi de la legislatura alguns vam advertir explícitament que el PSOE el que faria era esperar fins a l'últim minut de la legislatura perquè així tenia collat el catalanisme 3 anys i mig. Jo crec que això va al costat del costat del plat de la balança que diu: Junqueras ha estat ha estat, diguem-ne, habilitat i Puigdemont i els altres han pogut tornar de l'exili. D'acord, puc acabar la frase? Vale. Josep Pagès (Junts): Vuit anys després, però. Jordi Graupera (Alhora): Però aquest el, diguem-ne, el gran benefici que encara podien aportar Junqueras i Puigdemont a la política catalana era plegant els seus propis termes, és a dir, no plegar perquè l'Estat els obligava a plegar, perquè això que deies abans que així la gent no té por de fer-se independentista perquè, per tant, el gran benefici que podien fer era plegar ells perquè ells decidien plegar i no perquè l'Estat obligava. Però crec sincerament que el lideratge que han exercit ells dos i la toxicitat de la relació entre ells dos, que crec que tots la podem acceptar sense gaires problemes, és una toxicitat que ha empitjorat les possibilitats de que un partit com Esquerra Republicana no acabi liderat per algú com Rufián i que un espai com l'espai del centredreta català no hagi acabat una altra vegada en el peix al cove del centredreta. David Minoves (ERC): Aquest anàlisi, de la qual algunes coses crec que pots tenir raó, deixa de banda, no, deixa de banda un tema fonamental: l'Estat no és només el govern del PSOE, l'Estat és l'alta judicatura i, per tant, en aquesta lluita, escolta'm, la realitat és complexa, hi ha grisos i en aquests moments estem veient com hi ha una part de l'estat profund que creu que el PSOE ha deixat de ser un partit sistèmic i, per tant, l'està atacant. I una de les maneres d'atacar-lo ha estat intentant dinamitar allò que vam acordar l'independentisme amb el PSOE. I si no, de què tot aquest temps d'escarni de l'independentisme, dels presos, dels exiliats durant tot aquest temps? Perquè la llei d'amnistia fa temps que es va provar, eh? Però l'escarni no ha desaparegut, el patiment no ha desaparegut. I tots, si tenim una mica de memòria, hem de ser conscients que bona part de la feina de la repressió es tracta justament d'intentar desmotivar, menjar-te la moral i això ho fa bàsicament a través d'aquest escarni. És a dir, anys de presó, però sobretot anys d'incertesa sobre la teva vida forma part de la repressió. I aquesta repressió, aquest anar a sac contra aquestes persones tenia una un objectiu: desarmar l'independentisme i això no ho han aconseguit. Per tant, no és tan senzill i crec que és molt més complicat, perdona. Josep Pagès (Junts): A veure, jo crec que el posicionament sobre què hem aconseguit aquesta legislatura ja l'he fet abans, ara volia fer algun matís. Sobre l'amnistia, vaig tenir la sort de poder-hi participar en la negociació. En aquell moment no era diputat, ho vaig fer des de fora, ho vaig fer juntament amb el negociador principal de Junts per Catalunya, que és Gonzalo Boye. Gonzalo Boye és el que va portar l'estratègia jurídica, judicial i legislativa de la llei de l'amnistia i jo el vaig ajudar. I el que hem aconseguit amb l'amnistia, més enllà dels resultats estrictament judicials, que hi són i són inqüestionables i els pocs que falten hi seran, el que ha passat amb l'amnistia és molt curiós perquè a Espanya ho veuen diferent de Catalunya, almenys des d'alguns sectors de l'independentisme català, pel que fa a les conseqüències polítiques. Per als espanyols l'amnistia és un cavall de Troia contra el règim del 78 o encara més, contra l'Estat espanyol. L'amnistia no és una simple llei per donar pau i tranquil·litat a unes quantes persones que han estat perseguides per l'Estat espanyol, no, no. Per als espanyols de bé, eh? Per a la casta judicial espanyola, per a les èlits del deep state espanyol l'amnistia és un cavall de Troia contra l'Estat espanyol amb uns efectes que es despleguen en el en el mig termini i en el llarg termini, no només en el curt termini, en el mig i en el llarg. I jo crec que alguns d'aquests efectes ja els estem veient. Per començar, la la lliçó europea de que la judicatura espanyola s'hi ha de supeditar. Això per començar. En segon lloc, un conflicte institucional intern d'enorme importància entre la judicatura progressista i la judicatura de dretes, eh? Això també és important i això ho hem aconseguit nosaltres. Hem aconseguit nosaltres esmolar un conflicte intern dins de l'Estat espanyol. Ui, que poca cosa. Doncs sí, potser serà poca cosa, però doncs a mi em sembla que no que no ho és tant de poca cosa. Aconseguir que l'Estat espanyol se baralli entre ells és una feta important políticament políticament, eh? Això sobre sobre l'amnistia. I bé, també volia comentar alguna altra cosa. En aquesta legislatura, per exemple, doncs s'han aprovat algunes lleis que jo crec que són importants per tots nosaltres. Hi ha un problema enorme de multireincidència, de delinqüència multireincidencial a les ciutats, pobles de Catalunya i tots ho sabeu que això existeix. Junts per Catalunya s'ha plantat en aquesta qüestió perquè volem una societat ordenada, volem una societat on no es delinqueixi i escolta, a mi m'agradaria preguntar-li al senyor Graupera si hauria votat en contra de la llei que que tractava el problema de la multireincidència, perquè els senyors del Partit Socialista que inicialment, encara no he acabat, els senyors del Partit Socialista que inicialment no estaven d'acord en votar la llei de multireincidència, després els alcaldes ens van venir a veure allà a Madrid i van aplaudir-nos: «Oh, que bé, la llei de multireincidència del PSOE». No, oi no, que l'hem promogut nosaltres d'acord amb el Col·legi d'Advocats de Barcelona, d'acord amb els amb amb amb les consultes que havíem fet amb fiscals, jutges, etcètera, etcètera. Altres lleis que hem aprovat: la llei ELA, eh? Si algú té un familiar afectat per la malaltia per l'ELA, doncs que sàpiga que Junts ha aconseguit aprovar aquesta aquesta llei que els hi ajuda, ajuda, eh? La llei del 50% de la llei de la dependència, l'Estat està obligat a pagar el 50% de la de les persones dependents, això ho hem aconseguit nosaltres. Bé, cadascú haurà aconseguit el que el que haurà aconseguit, però jo ara He de dir que hem aconseguit després un paquet fiscal, per exemple, per afavorir les pimes, reduir els impostos de, l'impost de societat de les petites i mitjanes empreses i les cooperatives. Bé, se'ns ha preguntat sobre com valoràvem la la legislatura i senzillament he posat alguns exemples. Moderador: Si us plau, deixeu que en Jordi contesti i ja. Jordi Graupera (Alhora): Molt bé. Jo crec que el problema estructural l'has descrit molt bé, no? El problema estructural de la política espanyola i catalana és que tu arribes a un consens a la política catalana, el que sigui, imagina't que decidim nosaltres tres o el Parlament de Catalunya reformar l'educació per fer que ara no hi hagi pantalles, per posar un exemple, eh? Josep Pagès (Junts): Votaries a favor de la de la llei de l'ELA? Jordi Graupera (Alhora): No, dic Ara et respondré. La resposta és no, però jo però deixa'm respondre't. La resposta és no, però jo et responc. Jo no tinc Jo no tinc cap problema a dir la veritat. Josep Pagès (Junts): Oh, i a la de la multireincidència? Votaries que no? Jordi Graupera (Alhora): Eh Però tens ganes d'escoltar el meu argument o només tens ganes de fer-me la mena de preguntes que et porten a dir-me que no moltes vegades per poder dir «Ajá, ell ha dit que no»? Vols escoltar el meu argument? Vols escoltar el meu argument? Josep Pagès (Junts): Bé, hauríem d'haver estat apagats. Jordi Graupera (Alhora): Vols escoltar el meu argument o no? Josep Pagès (Junts): Sí, sí. Endavant. T'he fet una pregunta directa i m'has dit que no. Jordi Graupera (Alhora): Vale, doncs em deixes desenvolupar-lo? Josep Pagès (Junts): No. Sí, endavant. Jordi Graupera (Alhora): No, però i jo t'he jo t'he dit et responc a la pregunta i no la prenc retòrica, sinó que et responc tranquil·lament. Votaríem que no a tot això i t'explico per què. T'explico per què, perquè imagina't que arribem a un consens, el que fos, a partir de demà a les escoles no hi haurà pantalles, per dir alguna cosa. Tu arribes a un consens, un consens a Catalunya costa molt de fer. Necessites alcaldes, necessites societat civil, necessites la població, els mitjans de comunicació, costa molt aconseguir un consens. Llavors, amb aquest consens te'n vas a qui té el poder a negociar-ho, per exemple, en el cas del multirecents multireincidència o en el cas de l'ELA. I te'n vas a qui té el poder per negociar-ho, que és del que estem parlant, al Congrés espanyol a negociar això. I la resposta sempre és la mateixa, més explícitament o més implícitament, que és: Perquè això passi, a canvi has d'acceptar una sèrie de condicions estructurals que fan avançar l'estabilitat de l'Estat espanyol, que consoliden l'Estat espanyol. Pots aprovar la llei de la multireincidència, pots aprovar la llei de l'ELA, però no pots tocar el dèficit fiscal. Pots aprovar la llei de multireincidència, pots aprovar la llei de l'ELA, però no et condonem el deute de 17.000 milions que tens amb l'Estat. Pots aprovar la llei de multireincidència, pots aprovar la llei de l'ELA, però no podem qüestionar en cap cas la sagrada unitat de la nació espanyola. Aquest és el l'intercanvi. Es pot acceptar aquest intercanvi. Jo no dic que no hi hagi un argument per acceptar aquest intercanvi, que diguis: «No toquem l'estructural, però avancem en coses que m'importen a mi i al meu electorat». Aquesta és la vostra opció. És una opció defensable. Jo no dic que no sigui defensable. El que jo dic és que a mig termini i a llarg termini, això és la desaparició de Catalunya. Vosaltres creieu que això és l'avenç de Catalunya i que és un avenç progressiu que ens porta a ser més forts. Jo crec que ens porta a ser més febles. Crec que els últims 10 anys hem estat cada vegada més febles. Crec que el país està cada vegada més a prop de la seva desaparició i no pas del seu alliberament. I jo proposo que fem una cosa diferent: que ens atrevim a enviar el senyal a Madrid de que ja no acceptem aquestes coaccions i que a la propera legislatura hi ha una força política al Congrés de Madrid que té el coratge de dir que no fins i tot quan hi ha una coacció perquè té un familiar amb ELA o quan hi ha una coacció perquè el tema de la multireincidència fa que fins i tot els alcaldes socialistes estiguin disposats a aplaudir les coses que fan Junts. Aquesta lògica política és una lògica que ens permet sobreviure en el present, però que a mig termini i a llarg termini ens fan desaparèixer. I si nosaltres hem aparegut per dir alguna cosa és que val la pena frenar per intentar protegir aquest mig termini i aquest llarg termini. És típic. Moderador: I ara, bueno, ja finalment passem a la a la última pregunta del debat, que seria l'apartat quatre sobre estratègia i unitat, que bàsicament diu: Quina heu de Quina considereu que ha de ser la relació entre els partits independentistes a les Corts Generals? Creieu que hauria d'haver-hi una estratègia comuna entre vosaltres tres o qualsevol altre partit independentista que pugui haver-hi, o penseu que la competència entre els independentistes pot ser algú positiu? Josep Pagès (Junts): Ara no me'n recordo quin és l'ordre. David Minoves (ERC): Jo tampoc. Va, començo jo. Si comences tu, després vaig jo. Josep Pagès (Junts): Sí. David Minoves (ERC): Jo tinc un bon amic que és professor universitari a la UdG que em diu que l'èxit de l'independentisme és la competència. Jo no participo d'aquesta idea, però bé, és legítima. Té una visió una mica liberal de les coses. Jo crec que caldria un mínim denominador comú i, per tant, per a construir aquest mínim denominador comú, caldria que féssim coses que no hem fet. Ara faig trampa. Jo fins fa dos dies no era candidat d'Esquerra Republicana, sinó que he estat al capdavant d'una organització petita, però històrica, que és el CIEMEN, que hem estat defensant una miqueta davant del desert que calia una diagnosi compartida del que ens havia passat previ a poder plantejar una estratègia comuna. Si no hi ha diagnosi sobre el que ens ha passat, difícilment podem plantejar què volem fer per a canviar les coses. Dit això, jo defenso activament que hi hagi una col·laboració entre independentistes al Congrés dels Diputats. Jo Jo ho defenso. Com també defenso que hi hagi una col·laboració entre sobiranistes: bascos, gallecs, andalusos, si sembla ser que les enquestes diuen que poden entrar al Congrés dels Diputats, òbviament de tots els Països Catalans, mallorquins i valencians. I ho defenso perquè crec que junts som molt més forts per condicionar la política espanyola i per condicionar un eventual govern espanyol que tingui a bé de negociar amb nosaltres perquè no té amb qui només amb qui més negociar. Jo ja sé que ens agradaria a tots plegats plantejar-ho: això hauria de poder passar a dreta i esquerra, però no pinta que la cosa vagi així perquè la dreta té com a soci necessari, imprescindible per governar a l'extrema dreta i estem parlant no d'una altra proposta política legítima, estem parlant d'una proposta que és il·legítima perquè bàsicament és la negació dels drets i les llibertats. Per tant, és aquest el plantejament que que jo defenso i jo el defenso fins al final. Per tant, en la mesura en què jo pugui influir sobre això, sí, crec que hem de poder posar-nos d'acord. Però aquest posar-nos d'acord no només va en funció dels interessos que nosaltres creiem que són interessos nacionals en funció d'un una estratègia d'alliberament, també interessos de les persones que viuen i treballen a Catalunya, eh? Això també és important perquè si no tenim en compte aquests interessos de les persones que viuen i treballen a Catalunya, no hi ha país a qui defensar i no hi ha nació amb la que treballar. I, per tant, una cosa està vinculada a l'altra i implica també treballar a favor dels drets socials, habitacionals, laborals de les persones que viuen i treballen a Catalunya, estiguin o no estiguin vinculades al procés d'alliberament nacional. Josep Pagès (Junts): [inintel·ligible] Bé, quina ha de quina ha de ser la relació en aquesta propera legislatura entre els partits polítics amb representació al Congrés dels Diputats? Vaig a els precedents, no?, que ha passat fins ara, quin quin és la quina ha sigut la relació entre els partits polítics. No hi ha hagut aquest mínim comú denominador del que parlaves. A nosaltres se'ns ha dit que volen la nostra eliminació, se'ns ha dit que se'ns vol portar cap a la inexistència política i això ho ha dit el portaveu d'Esquerra Republicana a Madrid, que és Gabriel Rufián. Això és el que ens ha dit. Jo crec que un mínim comú denominador amb algú que no vol que existeixis és difícil de trobar. Hi havia molta gent que defensava el contrari i jo conec molta gent d'Esquerra que defensa el contrari. Entre entre molts, alguns dels diputats que ara no es presenten a la llista de Madrid, no?, defensaven el contrari: que hi hagi acords, que hi hagi una una bé, que hi hagi una confluència d'interessos i que es defensin el No, no, això en cap cas és el que ha defensat el portaveu a Madrid. I em temo molt, em temo molt que un partit que decideix presentar-se coordinadament, conjuntament, subordinadament amb un partit independentista que que decideix presentar-se, repeteixo, coordinadament, subordinadament, com sigui, amb un partit espanyol i sobretot i sobretot espanyolista com Podemos, difícilment pot oferir a un partit netament catalanista, nacionalista i, per tant, independentista com Junts, que li dubto molt que li pugui oferir aquests mínim comú denominador. Sincerament, ho dubto, ho dubto molt perquè, bé, jo voldria recordar que Podemos és qui va impedir amb els seus quatre vots que Junts que la proposta legislativa de delegació de competències en matèria d'immigració doncs s'aprovés i que, per tant, Catalunya no fos competent en matèria d'immigració, unes competències molt importants. I no diríeu mai al costat de qui va votar Podemos quan va oposar-se a que es deleguessin a Catalunya les competències en matèria d'immigració: al costat de Vox i de PP. Ni més ni menys. Llavors, clar, a nosaltres ens van dient: «Bueno, vosaltres voteu al costat de Vox i PP». Bueno, perdona, però tu estàs fent una aliança, coalició, subordinació, pacte amb un partit que va votar amb Junts, perdó, que va votar amb Vox i amb i amb el PP que no es deleguessin les competències en immigració a Catalunya. Bé, aquesta és la situació. Tant de bo, tant de bo es pugui arribar a aquest mínim comú denominador, però ara mateix tinc la certesa de que no passarà. Jordi Graupera (Alhora): [inintel·ligible] A mi em sembla que no es donen les condicions perquè s'entenguin. O sigui, crec que ara mateix Fa molt de temps ja d'això, eh? I crec que no hi ha ningú a la direcció de Junts o a la direcció d'Esquerra que vulgui entendre's amb els altres a no ser que sigui que els altres acceptin totes les seves premisses. Això tothom està a favor sempre, però arribar a posar-se d'acord I té a veure amb aquest amb aquesta aquesta reincistència en l'eix esquerra-dreta. Durant tot aquest debat, al costat de l'eix nacional, tots dos han afirmat les seves polítiques més ideològiques a l'esquerra en el cas de l'esquerra i més ideològiques a la dreta en el cas de i ara és aquest el joc al que estan jugant. En realitat és un joc al que porten jugant molt de temps i jo crec que ara és molt més saludable. O sigui, crec que ara és obertament, és transparent, crec que ho ho veiem tots i que ja està. La nostra ambició no és ni entendre'ns amb ells ni deixar d'entendre'ns amb ells. La nostra ambició és arrossegar a la política catalana a la pregunta per la llibertat del país i no a la pregunta per si el decret d'habitatge de Pedro Sánchez s'ha de votar a favor o s'ha de votar en contra. Si això ho aconseguirem o no, no depèn de les bones paraules o no depèn de que ens asseiem a fer unes cerveses, depèn de que hi hagi un determinat unes determinades majories, un determinat número de vots al voltant d'aquesta pregunta i no de l'altra pregunta. Per això ens presentem, perquè aquesta pregunta ha desaparegut del centre de la política catalana i pensem que se li pot tornar a posar i si teniu a bé de voler que aquesta pregunta torni a estar al centre, doncs per això hi som, per per servir-vos. David Minoves (ERC): Ara ve el debat o és? Sí, sí. És debat. Per deformació per deformació professional, jo sóc deixeble de de l'escola noviolenta i la noviolència el que fa és plantejar que els conflictes existeixen, són connaturals en l'espècie humana, el que cal és encarar-los i resoldre'ls de manera noviolenta, però no negar-los. I és evident que l'independentisme ha evolucionat. Durant molts anys l'independentisme era residual. No tot l'independentisme estava vinculat a Esquerra Republicana, però l'expressió electoral n'hi havia d'altres que estaven fora i feien bona feina, no dic que no. Al cap d'un temps, a partir del 2012, gràcies, entre altres coses, a les consultes per la independència fetes a molts ajuntaments formades també per molts militants de base dels partits polítics independentistes, per tant, no, diguem-ne, no no només de de de nouvinguts, van generar tot un moviment que va arrossegar a la família política vinculada a Convergència i Unió cap a tesis independentistes i jo crec que això és un guany net de l'independentisme i jo hi estic a favor i crec que és una cosa bona, però això no implica que no hi haguessin contradiccions, oi tant! Perquè el plantejament social era diferent, les prioritats polítiques eren diferents i a més a més la tradició política era diferent i això generarà moltes contradiccions. Mentre aquestes contradiccions estaven supeditades a una proposta política que posava al capdavant el fet concret de un calendari per fer un procés a través d'un referèndum, tot això estava atenuat. No vol dir que no existís, hi era. I en la mesura en què hi ha hagut després tot el que ha passat després d'aquell referèndum que no es va poder implementar i de la repressió, ha aflorat. És lògic i natural. Tampoc no podem ser tan, diguem-ne, infantils com pensar aquestes coses no passaran i que l'amor ho superarà tot. Els conflictes existeixen i cal encarar-los i cal gestionar-los també com es pot. Esquerra Republicana és un partit plural. Tu feies referència al cap de llista i jo faig referència al programa electoral, que diu molt clarament, fa una proposta en aquest sentit de col·laboració. Josep Pagès (Junts): Perquè són dues coses diferents. David Minoves (ERC): Jo mateix sóc candidat Acabo de seguida. Jo mateix sóc candidat d'Esquerra Republicana de Catalunya i tinc una tradició política diferent i tu la coneixes prou bé i i crec que això també és una mostra del que vol enviar el missatge que vol enviar Esquerra Republicana de Catalunya. I, malgrat tot, creiem, continuem creient que calen perfils de persones que connectin amb una part de la societat catalana que no ve de la tradició independentista per sumar-se a l'independentisme. Per aquesta raó, no veiem cap problema que ens votin no independentistes, entre altres coses perquè això vol dir que reforça l'independentisme. Aquells que no ho són, tot i així creuen que l'independentisme ha de poder governar i incidir políticament. Jo crec que això és bo. Josep Pagès (Junts): Em permets interrompre? David Minoves (ERC): Permeto interrompre, que és la marca de la casa, però acabo amb una reflexió molt ràpida. Per tant, que serà difícil? Segur, però jo insisteixo en una cosa que vinc insistint, segurament és poc atractiva i poc electoral, però això no hi va començar al 2015 ni a ni amb la sentència a l'Estatut ni amb el 2017 amb el referèndum. Això fa molts anys que s'està construint i, per tant, com a projecte d'emancipació nacional, hem de ser capaços d'encarar aquests conflictes i superar-los. Que no serà senzill? Segur. Aprofitem les oportunitats. Hem vingut a fer política i fem política per aconseguir els nostres objectius. I això implica també, doncs, replantejar algunes coses que no hem fet bé i aprendre dels errors passats. Josep Pagès (Junts): No, li dono a en Jordi, és igual. Volia de que aclarís una cosa però [inintel·ligible]. [inintel·ligible] Bé, no sé si estem en el debat sobre la pregunta de les relacions que tindrem o ja estem en l'última intervenció o on som? Moderador: Aquesta és l'última pregunta del L'última pregunta. L'última pregunta del debat és quina relació voleu mantenir. Josep Pagès (Junts): Val. Jo crec que Junts per Catalunya, respecto molt, eh?, l'explicació dels antecedents, de la història que ha fet el company David Minoves, el senyor David Minoves, la respecto molt perquè l'he compartit en bona part. Som d'una generació que, bé, que l'independentisme el vam viure de molt joves, que era una demanda molt minoritària en la societat i que ara mateix és una demanda que després de tot el cicle del del procés independentista, doncs, ha crescut, que encara continua sent molt important, que potser no està en el moment que estava el 2017, evidentment, o el 2014, 15, 16, eh?, evidentment que no estem allà, però que és molt més molt més present i molt més important i abasta més que no pas a, doncs, a la nostra joventut, no? Però, dit això, sí que penso que és important plantejar un un element qualitativament diferent quan es tracta de relacionar-se amb el poder de l'Estat. I això és el que he començat a parlar al principi, eh? El poder de l'Estat és una cosa molt especial. Els estats són una cosa molt molt especial. El seu poder té una voluntat omnímoda, té una voluntat d'estendre's a tots els àmbits, no només de de l'estructura administrativa, sinó de la societat, eh? I els independentistes el que hem de fer davant d'aquest poder de l'Estat és ser-hi i ser-hi amb força, ser-hi al davant i ser-hi amb força, ser-hi amb veu pròpia. I això no és gens fàcil. Això no s'arregla amb reflexions teòriques, això no s'arregla amb posar com deia al principi, eh?, doncs fer unes uns sinalagmes perfectes que et que et portin a una conclusió coherent. Això no s'arregla d'aquesta manera. Això s'arregla amb números, amb vots, amb capacitat de decisió i, sobretot també, quan aquests números i aquests vots van lligats a la capacitat, a la voluntat i a l'estratègia política de saber dir que no, de saber dir que prou, eh? Bé, Jordi Graupera (Alhora): Vull intervenir? Josep Pagès (Junts): Sí, doncs. Sí. Jordi Graupera (Alhora): Jo voldria comentar el relat que has fet de, bueno, que heu compartit, eh?, de de com l'independentisme ha emergit, perquè als anys 80, quan l'independentisme era marginal i quan l'expressió política bàsicament es feia al voltant d'Esquerra Republicana, i el món convergent, que era molt hegemònic, era un món que feia un argument que s'assembla molt a l'argument de l'acumulació de forces, que era un argument de negociació amb Madrid i que era un argument d'enfortir la nació i de fer convergir gent que no era especialment nacionalista en un espai de nacionalisme per poder fer avançar la llengua catalana i les institucions i les lleis, el dret civil i TV3 i totes les coses que en aquell moment eren de construcció nacional que es deia, no? I el i la crítica que es feia a l'independentisme era que era irredemptista i que volia anar massa de pressa i que no i que no tenia, diguem-ne, el país al cap i la i la voluntat de fer créixer el l'espai de mica en mica. Era un argument que es feia explícitament, que era el típic argument del pujolisme que per des d'Esquerra Republicana, des de la Crida i des d'altres espais, doncs, es qüestionava. Vosaltres pertanyíeu aleshores a l'espai en què es deia: «Hem d'anar a més». I és exactament aquest espai el que va fer les consultes del 2009-2011. Abans he estat imprecís. He dit que se la va haver de menjar els partits i el que volia dir era les direccions dels partits, perquè és cert que els militants de base, que alcaldes de poblacions petites, tant d'Esquerra com de Convergència en aquell moment i de la CUP també, van fer un gran esforç per estendre les consultes per tot arreu i va ser un canvi extraordinari de mentalitat en el país que va arrossegar, com bé has dit, el món convergent i una part del món d'Esquerra Republicana cap a posicions independentistes. Això és exactament el que estem intentant fer nosaltres i ho dic amb tota honestedat, no ho dic per fer un un retort retòric, eh? Crec que ara esteu vosaltres en el bàndol en el que estava Pujol als anys 80. Crec que heu recuperat una sèrie de discursos que tenen un risc molt gran, que és pel mateix motiu, i això t'ho dic amb el cor a la mà, eh?, pel mateix motiu que es pot dir que el pacte de Rufián amb el món de Podemos i l'acte de l'altre dia a Nou Barris es pot explicar com una ampliació del perímetre independentista a llocs on no hi és, també es pot dir que la raó per la qual amplia és perquè ha deixat de ser perquè has esdevingut inofensiu i, per tant, la gent que s'hi pot acostar, s'hi pot acostar sense haver de pagar el preu de fer l'afirmació nacional radical. I crec que aquesta és la preocupació de molta gent que és independentista, que no té una aversió especial al centreesquerra català o O dit d'una altra manera, per nosaltres, Esquerra Republicana és el partit d'esquerres central de Catalunya, no és l'esquerra del PSOE. L'esquerra del PSOE és Sumar o és Podemos. Doncs l'argument de convertir Esquerra Republicana en això és un argument que, almenys els independentistes com jo, ens sembla que és un argument que el que acaba és ampliant la base de l'esquerra espanyola, no pas enfortint el perímetre dels independentistes. I crec que és un risc real que heu de poder adreçar internament. David Minoves (ERC): Sí, no, jo és que volia aprofundir sobre aquesta reflexió perquè em sembla molt interessant. I dius tu dues coses que en si mateix poden semblar contradictòries, però formen part del paquet i no podem fer com si no existissin. És evident que l'independentisme ha pecat d'ingenu amb el plantejament de la llei a la llei sense tenir en compte que a l'altra banda hi havia un adversari molt poderós i, per tant, es va menysprear a l'adversari. L'enemic! L'adversari aquí quedaria quedaria poc acurat, l'enemic. De la mateixa manera, l'independentisme necessita ser prou ampli i accessible perquè s'hi apunti molta més gent perquè si només és per als militants de pedra picada que saben que això posarà en perill els seus patrimonis, les seves vides, les seves vides en el sentit, diguem-ne, la qualitat de vida, eh?, situació de patiment i de conflicte i qualsevol conflicte, qualsevol procés d'alliberament nacional ha implicat costos. Si ho plantegem només així, també retraiem a molta altra gent. Per tant, la combinació de totes dues coses és necessari. Perquè si no, difícilment l'independentisme serà una opció majoritària que després podrà apel·lar a plantejaments democràtics. I, per tant, és important mantenir aquesta tensió i viure en aquesta contradicció intentant fer un plantejament que sigui racional, que no sigui naïf i explicant els costos que tindrà, però intentant anar aconseguint més llibertats, més garanties i, per tant, despenalitzar, i una part important de l'agenda de l'amnistia anava també d'això, de despenalitzar, de treure de la casella de que apuntar-se a l'independentisme és un bitllet directe per a la presó i formar part també de l'estratègia. I, per tant, no es pot només apel·lar a la ètica de la convicció sense tenir en compte també l'ètica de la responsabilitat i la necessitat que té l'independentisme d'eixamplar. Ja sé que això està molt denostat, l'eixamplar la base, eh? Moderador: David, deixa'm que David Minoves (ERC): Però és que si no tenim en compte el país que som i no tenim en compte que és un espai un país molt divers i que hem de sumar gent, el que aleshores no podem fer és plantejar-nos ser una proposta majoritària i hegemònica. Perquè si no som majoritaris i hegemònics, serem una minoria nacional a casa nostra i això, francament, no és el projecte de l'independentisme històric. Moderador: [inintel·ligible] Josep Pagès (Junts): Bé, jo voldria fer una reflexió que crec que complementa o bé bé ser un un una mena de de complement final, eh?, de tot el que hem anat parlant avui, que té a veure amb el una altra vegada amb una perspectiva molt important que és el poder de l'Estat i com ens hi hem d'enfrontar. L'any 2017, Catalunya, és veritat, va enfrontar-se amb el poder de l'Estat, jo crec que no va perdre. Jo crec que no vam perdre. Jo crec que hi va haver una victòria esclafada per per una repressió brutal i aquesta repressió a la vegada ha repercutit dins del mateix Estat espanyol també perjudicant-lo al propi Estat espanyol. Jo em voldria quedar amb una idea que és que després de 9 anys, després de una repressió brutal, després de presó, després d'acusacions sense fonament, per exemple, contra CDRs que van ser acusats de terrorisme, acusacions d'alta traïció, acusacions de malversació amb teories absolutament demencials, després d'aquests 9 anys de persecució, han inclòs, doncs, unes reformes legislatives, han inclòs una llei d'amnistia, etcètera, etcètera, han inclòs sentències del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, han inclòs sentències del Tribunal Constitucional respecte de la llei d'amnistia, després de tot aquest periple, el president Puigdemont tornarà a Catalunya sense haver passat mai per la presó, sense haver passat mai per les mans d'un jutge espanyol. Si això no és una victòria, explica'm què és una victòria. D'acord, no és la victòria definitiva, però per una vegada, per una vegada Catalunya, el catalanisme, el nacionalisme català ha aconseguit que Espanya no l'atrapi, que Espanya no la torci. Jo crec que ho hem de saber valorar. Avui mateix el el jutge Jordi Graupera (Alhora): Llarena. Josep Pagès (Junts): Llarena el jutge Llarena que no és una decisió definitiva, però ha ha declarat l'amnistia, l'aplicació de l'amnistia al president Puigdemont. Això ara ha de passar a la sala penal del Tribunal Suprem que molt probablement, vistos els antecedents, també la declararà i el president Puigdemont tornarà sense haver passat per les mans de cap jutge espanyol. Jo crec que això és una Parlant al principi parlàvem de lliçons. Doncs bé, les lliçons en lloc de donar-ne de donar-nos-les a nosaltres mateixos, també està bé que les donem a l'Estat espanyol, eh? I en aquest cas l'Estat espanyol ha tingut una lliçó de democràcia, de resistència, de persistència i al final, com deia, el president Puigdemont tornarà a Catalunya sense haver passat per les mans de la justícia espanyola. Això és un fet. Moderador: Molt bé. Tal i com he dit, aquesta era l'última pregunta. Aleshores, si us sembla bé, fem un últim minut d'intervenció cadascú ja general com a cloenda i donem per tancada la aquesta taula rodona. Quin era l'ordre ara? David Minoves (ERC): Fem fem així com al principi? Moderador: [inintel·ligible] Jordi Graupera (Alhora): Jo crec que el que hem dit avui és ja claríssim, podem resumir-ho d'una manera bastant consensuada. Si creieu que es pot negociar a Madrid amb el PSOE, podeu votar a Esquerra si voleu estirar el PSOE una mica cap a l'esquerra, podeu votar a Junts si voleu estirar el PSOE una mica cap a la dreta amb un acte de fe de que aquesta vegada el PSOE complirà algun dels acords que signi amb ells a diferència del que ha passat en aquesta última legislatura. Nosaltres proposem la reconstrucció de l'independentisme català per tornar a posar la pregunta per la llibertat al centre de la nostra conversa. Proposem anar a Madrid a dir: «Fora Espanya», a dir no i a fer-los pagar a ells el preu del conflicte en comptes de pagar-lo a les nostres vides privades com estem fent ara. Fins que no aprenguem a dir que no a Espanya i a pagar el preu, no estarem preparats per dir que sí a Catalunya i tornar a avançar en la direcció de la consecució de les nostres llibertats. Si creieu que aquest discurs no pot dur a fruit i que, en canvi, tornar a la mateixa negociació aquests tres anys i mig pot donar algun fruit, us convido a continuar votant aquests dos partits segons la vostra sensibilitat. Si creieu que hem de fer les coses diferents i que hem de començar a dir: «Fora Espanya», veniu a Alhora, que és un projecte que creix i que ha vingut per representar aquest espai que a dia d'avui està orfe. Gràcies per escoltar. Disculpeu si en algun moment ens hem encès. Crec que la tensió argumental és una indicació de que estem dient la veritat, que ens estem dient la veritat els uns als altres i no hi ha res més sa en la política que que hi hagi prou veus en un debat com perquè la veritat acabi aflorant. Si aquesta pot ser la nostra aportació, també ens podeu votar. Gràcies. David Minoves (ERC): [inintel·ligible] La repressió, la decepció, els retrets ens han desmobilitzat i l'independentisme ha hagut de pagar els plats trencats de plantejar tocar el cel quan no disposava de la suficient força per poder encarar un combat menystenint qui tenia al davant. Però l'independentisme no comença ni s'acaba el 2017. I la proposta independentista continua tenint avui una majoria destacable, una majoria demoscòpica de persones que creuen que la proposta independentista ha de ser la majoritària. De fet, la darrera enquesta del Centre d'Estudis d'Opinió diu que l'independentisme rebiscola i que, per tant, ara torna a haver-hi més gent que està a favor de la proposta independentista. Però nosaltres tampoc no tenim l'antídot natural en contra del discurs d'odi que ens vol trencar el país. Nosaltres creiem des d'Esquerra Republicana que aquestes eleccions són una oportunitat. Una oportunitat per tornar a posar al damunt de la taula una proposta que tingui capacitat d'incidir en l'agenda de l'Estat, que és on rau el poder realment i modificar el context, modificar l'agenda i avançar cap a un plantejament que respongui a les necessitats de les persones que viuen a Catalunya. I, per tant, que recuperem un altre cop l'agenda independentista. I això què implica? Tornar a sumar més gent, tornar a tenir capacitat de acordar amb d'altres actors independentistes una estratègia compartida i aprofitar la palanca de poder, si es dóna el cas, per intentar canviar les coses, però sobretot tenir la capacitat de defensar-nos perquè aquestes eleccions també van de defensar-nos perquè el que ens vindrà a sobre d'atacs contra la llengua, la cultura, contra els drets socials, contra els drets nacionals, no ho coneixem encara i per aquesta raó ens hem de defensar. Ja està. Només us proposo que vosaltres, tots plegats, penseu seriosament quina és la proposta que més us pot ajudar a defensar-vos. Si es dóna el cas, aprofitar la palanca i, si no, defensar-nos amb totes les seves forces perquè si una dictadura no ha acabat amb el país, tampoc ho acabarà un govern d'extrema dreta de Vox i del PP. Moderador: [inintel·ligible] Josep Pagès (Junts): Bé, jo crec que els companys de mesa, una mesa inexistent, però de mesa, els companys de debat han estat heu estat molt transcendentals. No n'hi ha per tant. No n'hi ha per tant. Jordi i David, de veritat, no n'hi ha per tant, són només unes eleccions espanyoles, de veritat. Són només unes eleccions espanyoles. En aquestes eleccions espanyoles la força que represento o que he representat i a la que estic a les llistes, sí que farem una cosa que, bé, curiosament el senyor Graupera ha dit que no tenia gaire importància que és defensar els interessos dels electors. Nosaltres defensarem els interessos dels que ens voten. Si ens voteu, sabeu quin és el nostre programa, sabeu què hem fet i, per tant, si ens voteu, teniu la seguretat de que continuarem defensant els vostres interessos. No anirem a explicar teories ni ni anirem a donar lliçons a ningú. Anirem a defensar els interessos dels nostres votants perquè això és la política. Dit això, és evident que els interessos dels nostres votants passen per defensar una determina una determinada idea del que és la nació catalana. Primer, que hi ha una nació catalana i després que aquesta nació catalana té dret a existir, té dret a viure en un estat del benestar, té dret a tenir una economia puntera, té dret a que els seus estudiants puguin estudiar a Catalunya, té dret a que els avis puguin cobrar les seves pensions. Evidentment que defensarem tot això i ho defensarem des del punt de vista de Catalunya perquè la societat catalana no és com la societat espanyola. Un minut o dos? Moderador: Ha passat un minut. Si vols entrar en concloure ja. Josep Pagès (Junts): Val. Doncs res, una mica aquesta idea. Sí, acabo la frase, eh?, que Junts per Catalunya davant davant de l'Estat pot aportar el que ha fet durant aquesta passada legislatura i senzillament continuarem fent el mateix: defensar els interessos de Catalunya i de les persones que ens voten. Moderador: Vale. Moltes gràcies a tots. Abans d'acabar [inintel·ligible]. Parlant 4: Jo només volia reiterar les gràcies als ponents. Crec que ha sigut un debat molt profitós, tot i que ens ha marxat una mica de la part de la sala. Res, animar-vos als que sou estudiants i als que no sou tan estudiants a seguir venint als actes que organitzem des de la FNEC. No organitzem tan d'interessants com aquest i els que sigueu estudiants us animeu a militar perquè tots sabem com està el país i tots sabem que hem de treballar pel país. Sempre podeu militar a la FNEC. Els que ens heu vist córrer per aquí som tots militants. Si teniu algun dubte, us interesseu, sempre podeu venir-nos a preguntar. Si no, també ens podeu seguir a les xarxes socials, escriure'ns per allà. Vull dir, estem oberts a a acollir a gent i a seguir defensant els interessos dels dels estudiants i de Catalunya des de les aules. I res, una altra vegada gràcies. També gràcies a vosaltres per haver vingut. [aplaudiments] Josep Pagès (Junts): [aplaudiments]